La regressió del brocat variable, Euphydryas aurinia, al Parc Natural de Montseny

El brocat variable, Euphydryas aurinia, és l’única papallona diürna del Parc Natural del Montseny que figura a l’Annex II de la Directiva d’Hàbitats. Al 2025 la Diputació de Girona i la Diputació de Barcelona van encarregar al Museu de Ciències Naturals de Granollers un estudi per conèixer la situació actual d’aquesta papallona al parc natural i al seu entorn immediat. Per a dur a terme aquest treball, s’ha revisat el material històric de col·leccions entomològiques, dades no publicades de l’equip del CBMS, dades extretes del portal de ciència ciutadana Ornitho.cat, dades del seguiment del Catalan Butterfly Monitoring Scheme i s’han prospectat activament les localitats del Montseny i el seu entorn on es coneixia que l’espècie mantenia poblacions antigament. Tota aquesta informació revela un declivi alarmant de les poblacions a la zona d’estudi, concentrat sobretot durant la darrera dècada. Encara que no es pot quantificar amb precisió aquesta davallada, estimem que els efectius d’aquesta espècie s’han reduït com a mínim a una cinquena part dels que hi havia a començaments d’aquest segle. 

Actualment, les poblacions estables del brocat variable només apareixen al sector nord-occidental del Parc; per contra, el brocat variable sembla haver desaparegut completament de tot el sector meridional, on fins fa escassament dues dècades apareixia ben distribuït. Aquesta tendència negativa coincideix amb la que s’observa al conjunt de Catalunya i, més enllà, a la resta del continent europeu. (Figura 1)

Figura 1. Gràfic de la tendència temporal en l'abundància a nivell regional i en el conjunt de la xarxa CBMS, del brocat variable (Euphydryas aurinia).

Les causes de la davallada a la zona del Montseny són possiblement la combinació de dos factors: per una banda el deteriorament de l’hàbitat per l’abandonament de la gestió en espais oberts (antigues feixes de conreu i clarianes de bosc), que ha comportat el seu tancament; i per l’altra, l’efecte molt negatiu del canvi climàtic recent, concretament la incidència d’hiverns anòmalament càlids i d’episodis de sequera extrema. El treball finalitza amb una sèrie de recomanacions de gestió per almenys reduir una de les dues grans amenaces amb què es troba aquesta espècie en la zona d’estudi, augmentant així les possibilitats de la seva persistència en el futur.

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers