Papallona de mida mitjana, amb dos fenotips ben diferenciats a Catalunya. La subespècie beckeri ocupa els ambients mediterranis a la franja litoral i prelitoral, des del nivell del mar a uns 800 m; la subespècie pyrenesdebilis apareix només als prats alpins de la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i el Ripollès, entre els 2000 i els 2500 m. És una espècie ben distribuïda a Catalunya, però amb poblacions cada cop més locals i en franca regressió.
Papallona ataronjada, amb bandes negres i grogues, i amb un dimorfisme sexual prou marcat, essent la femella de mida més gran que el mascle. La subespècie beckeri té un color de fons ataronjat ben vistós, mentre que la subespècie pyrenesdebilis és de mida més petita i de coloració més fosca i apagada. En zones de la muntanya mitjana i de l’estatge subalpí es poden trobar exemplars amb característiques intermèdies, més semblants al fenotip característic de la subespècie aurinia, que viu al centre i nord d’Europa. La subespècie beckeri del brocat variable és molt semblant al brocat de la cefalària, però es diferencia bé perquè al revers de l’ala anterior no té les taques negres postdiscals característiques del brocat de la cefalària, i també perquè a l’anvers de l’ala anterior les taques marginals són taronges i no grogues. Ambdues espècies poden conviure en localitats calcàries on tant la cefalària com el lligabosc hi són presents, i aleshores presenten períodes de vol molt coincidents.
Llegiu-ne més ...Les imatges i fotografies que trobareu en aquest web són propietat dels seus autors. Queda totalment prohibida la reproducció total o parcial, còpia, comunicació pública, distribució, modificació, transformació, supressió, manipulació, i qualsevol altra forma d’utilització, amb o sense à nim de lucre de les imatges i fotografies que trobareu en aquesta web sense el permÃs exprés i per escrit del seu autor. Qualsevol d’aquestes accions realitzada sense l’autorització expressa del seu autor serà una infracció que es perseguirà conforme a la legislació vigent.
D'acordReferències a la revista Cynthia
La corba de vol es calcula com una abundà ncia relativa al llarg de la temporada BMS, a partir de les dades d’estacions que comparteixen una regió climà tica comuna. Al grà fic es mostra la fenologia diferenciada per a les regions climà tiques en què s'ha pogut calcular. Per a més informació del mètode de cà lcul consulteu l'apartat Anà lisi de les dades
La preferència d'una espècie per un hà bitat es visualitza en un primer grà fic que mostra, en forma percentual, la densitat anual mitjana (exemplars en 100 m) que presenta l'espècie en aquell hà bitat en comparació amb les densitats que presenta a la resta dels hà bitats. Per a més informació visitar l’apartat anà lisi de dades.
El grau d'especialització per un hà bitat concret es calcula amb l'Ãndex d’especialització (SSI). El grà fic mostra el lloc que ocupa el SSI de l’espècie respecte el conjunt dels SSI de la resta d'espècies aparegudes a la xarxa CBMS. Aquest grà fic s’ha reescalat per a atorgar una categoria entre 1 i 10 a les papallones de la xarxa CBMS, als valors més baixos es troben les espècies generalistes mentre que als més alts les especialistes. Per a més informació visitar l’apartat anà lisi de dades.
L’Ãndex TAO distribueix les espècies de la xarxa segons la seva preferència per hà bitats oberts i hà bitats tancats. Es calcula assignant valors positius per a hà bitats oberts i negatius per a hà bitats tancats, per després obtenir un valor mitjà per a cada espècie que reflecteix la seva preferència a la xarxa CBMS. Un valor més baix indica una preferència pels ambients més tancats i un de més alt pels ambients oberts. Per a més informació visitar l’apartat anà lisi de dades.
Les barres representen l'abundà ncia mitjana (mitjana anual del nombre d'exemplars en 100m) de l'espècie en rangs altitudinals de 200 m. Les lÃnies representen el rang d'abundà ncia (mÃnim-mà xim). Passant per damunt el grà fic s'obté informació sobre els valors exactes d'abundà ncia aixà com de mida de la mostra (nombre d'itineraris) amb què s'ha calculat la densitat mitjana en cada rang altitudinal.
El grà fic mostra la tendència temporal en l'abundà ncia a nivell regional i en el conjunt de la xarxa CBMS. Podeu clicar a la caixeta de sota per canviar la tendència regional. Per més detalls sobre com s’ha calculat aquest Ãndex vegeu l'apartat anà lisi de les dades.
El mapa d’abundà ncies mostra la mitjana dels Ãndexs anuals per als diferents transsectes del CBMS al llarg de tota la sèrie de dades. Clicant sobre els punts d’aquest mapa podeu accedir a les fitxes d’itinerari. El mapa de tendències mostra la tendència de l’espècie en cadascun dels itineraris. Clicant damunt els punts d’aquest mapa accedireu a la fitxa de l’espècie x itinerari. La taula agrupa les dades d’abundà ncies i tendències i en permet l’ordenació. Si cliqueu a la casella de tendència de qualsevol dels itineraris, entrareu a l’apartat Resultats d'espècie per itinerari.
Canvieu de fitxa
CaracterÃstiques
|
FamÃlia: Nymphalidae
SubfamÃlia: Nymphalinae
Codi BMS: nymeau
Estatus IUCN:
Preocupació menor
Il·lustracions de Richard Lewington extretes de l'obra Tolman & Lewington (1997) Butterflies of Britain and Europe, traduïda i publicada en castellà per Lynx Edicions. Là mina 54, 182.