Tres dècades d’interaccions papallona-planta: com la pèrdua d’espècies i el canvi climàtic reconfiguren les xarxes ecològiques

Un nou estudi basat en les sèries temporals del CBMS revela com han canviat les interaccions entre papallones i plantes al llarg de gairebé tres dècades en ecosistemes mediterranis. El treball, publicat a Ecology Letters, analitza dades recollides durant períodes de 13 a 29 anys en set itineraris del CBMS que cobreixen una gran diversitat d’ambients: zones humides litorals en climes mediterranis àrids (El Cortalet, Closes del Tec), boscos i matollars mediterranis, boscos de ribera i mosaics agrícoles en ambients més humits (Can Liro, Argentona, Dosrius), i zones de mitja muntanya amb boscos, matollars i prats en ambients subalpins (Santa Susanna i El Puig). En aquests itineraris, a més del seguiment estàndard de les abundàncies de papallones, s’hi han recollit també de manera sistemàtica les interaccions entre papallones i flors, generant una base de dades única per estudiar com canvien les xarxes ecològiques al llarg del temps.

Els resultats mostren que les xarxes d’interacció són altament dinàmiques i que responen de manera clara a les fluctuacions climàtiques inter-anuals. Entre anys amb major variabilitat climàtica, les espècies tendeixen a reorganitzar les seves interaccions: un procés conegut com a rewiring. Aquest fenomen està estretament lligat a canvis en la fenologia i en l’abundància de les espècies: quan les papallones i les plantes avancen o retarden els seus cicles, es modifiquen les coincidències temporals entre elles, generant noves oportunitats d’interacció. Aquest tipus de flexibilitat suggereix que les comunitats poden ajustar-se als canvis ambientals a curt termini, mantenint en part el funcionament de les xarxes de pol·linització.

Tanmateix, a llarg termini, aquesta capacitat d’adaptació es redueix. Al llarg de les dècades estudiades, les comunitats han perdut espècies de manera significativa, amb una disminució d’aproximadament un 18% de la riquesa de papallones i d’un 14% de les plantes presents a les xarxes d’interacció. Aquesta pèrdua implica que cada desaparició té un impacte proporcionalment més gran sobre el conjunt de la xarxa, reduint el solapament d’espècies entre anys consecutius i, per tant, les oportunitats de reorganitzar les interaccions. Com a conseqüència, el canvi en les xarxes està cada vegada més dominat pel recanvi d’espècies (interaction turnover), és a dir, per la seva desaparició o incorporació a les xarxes, en lloc de per la reorganització de les interaccions entre espècies que persisteixen. 

Paral·lelament, les comunitats tendeixen a estar cada vegada més dominades per espècies amb trets generalistes, com ara una major mobilitat, períodes d’activitat més llargs o una dieta més àmplia. Aquestes espècies tenen una major capacitat per ajustar les seves interaccions i podrien afavorir el rewiring quan canvien les condicions ambientals. No obstant això, els resultats mostren que aquest augment de generalistes no compensa la disminució del rewiring al llarg del temps: tot i la seva flexibilitat, la contribució del rewiring a la dinàmica de les xarxes disminueix perquè la pèrdua d’espècies redueix el nombre de possibles parelles d’interacció i limita les opcions de reorganització.

En conjunt, aquest treball posa de manifest que la pèrdua de biodiversitat a llarg termini transforma la dinàmica de les xarxes ecològiques, reduint progressivament les oportunitats perquè les espècies reorganitzin les seves interaccions. Mantenir una elevada diversitat d’hàbitats, que permeti la coexistència d’espècies amb estratègies diferents (tant especialistes com generalistes) i una gran varietat de períodes de floració, és clau per conservar la capacitat d’adaptació de les comunitats planta-pol·linitzador en un context de canvi global.

Títol original del treball:

Three Decades of Butterfly–Plant Interaction Turnover Explained by Climate and Species Loss

Colom, P., Stefanescu, C., Corbera, J., & Lázaro, A. (2026). “Three Decades of Butterfly–Plant Interaction Turnover Explained by Climate and Species Loss.” Ecology Letters29, no. 3: e70361. https://doi.org/10.1111/ele.70361.

Podeu accedir a aquest article a través de l’enllaç: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/ele.70361

Fotografia: Jordi Corbera

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers