Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | EN

Resum de la temporada CBMS 2023

El 2023 a la xarxa CBMS s’han detectat 179 espècies i s’han comptat 214,164 papallones. Les més abundants són algunes de generalistes com la blanqueta de la col (Pieris rapae) amb 25,737 exemplars (el 12 % del total), la bruna de bosc (Pararge aegeria) amb 13,687 exemplars (6,39%) o la margenera comuna (Lasiommata megera) amb 9,960 exemplars (4,65 %).

A l’altre cantó hi ha força espècies de les quals se’n compten ben pocs exemplars. N’hi ha 10 que no han arribat als cinc individus i entre elles n’hi ha cinc que s’han registrat una sola vegada a la xarxa el 2023: blaveta de l’espantallops (Iolana debilitata), blaveta fistonada (Polyommatus daphnis), blaveta nívia (Polyommatus nivescens), teranyina (Araschnia levana) i marbrada alpina (Euchloe simplonia).

Enguany s’ha incorporat el que podria representar una nova espècie per a la xarxa, la sageta petita (Gegenes pumilio), espècie migradora detectada a Mallorca. Es tracta d’un hespèrid molt similar a la sageta negra (Gegenes nostrodamus), que té taques blanquinoses al revers de l’ala posterior entre d’altres caràcters. És una espècie migradora provinent de l’Àfrica.

En aquesta trentena temporada la xarxa del CBMS ha sumat 14 itineraris nous i ha acabat l’any amb 240 estacions donades d’alta.  Han funcionat de forma complerta un total de 168 itineraris, i fins a 180 s’han realitzat total o parcialment. Destaca la incorporació d’itineraris en zones de poc accés i amb baixa densitat de dades, tals com el de Senyús, a l’Alt Urgell, el Tamarigar de Miravet, a la Ribera d’Ebre, o dos punts del Parc Nacional d’Aigüestortes, a més de 1800 m d’alçada.

 

2022-2023: Declivi a la muntanya, nombres baixos a la regió mediterrània

El 2023 constitueix el tercer any consecutiu de sequera generalitzada a Catalunya i les poblacions de les papallones en pateixen les conseqüències. No obstant, també n’hi ha que són capaces d’aprofitar els períodes en què es concentren les pluges tal i com va ser el maig a bona part del territori. També a les Balears, on la sequera no ha estat tan acusada. Així, en termes generals un 56% de les espècies han davallat i un 44% han tingut un increment poblacional.

A la regió alpina i subalpina, 59 espècies (62 %) han davallat i 36 (38 %) han incrementat, però a regions més àrides el patró s’inverteix. A la regió mediterrània humida, d’un total de 107 espècies, 50 (47%) han davallat i 57 (53%) han incrementat. A la regió mediterrània àrida només s’han calculat tendències en 30 espècies de les quals 9 (30%) han davallat i 21 (70%) han incrementat. Comparant les dades absolutes amb estacions que s’han fet els dos anys, el nombre d’individus comptat és pràcticament idèntic (195.000 contra 198.000). Cal tenir en compte que aquests valors són relatius a la sèrie temporal i el moment en què ens trobem, i moltes de les espècies han incrementat lleugerament respecte valors molt baixos que hi ha hagut durant les temporades 2021 i 2022.

Aquests canvis per regions queden ben exemplificats amb les diferències entre els índexs d’abundància de la blaveta comuna (Polyommatus icarus) i la blaveta comuna africana (Polyommatus celina), espècie idèntica que la substitueix a les Balears. Mentre a Catalunya aquest darrer ha estat el pitjor any de blaveta comuna des que estenen registres, la blaveta comuna africana ha augmentat el 2023 respecte l’any anterior.

 

Davallada a les molleres pirinenques, declivis a la Catalunya central i extincions locals

El 2023 l’espècie que ha davallat més respecte el 2022 ha estat la marroneta de vellut (Polyommatus ripartii), amb un canvi en un sol any del 90% dels seus exemplars. Destaca per això una gran davallada de les especialistes de molleres de muntanya. En segon, tercer i quart lloc els pitjor cracs poblacionals el tenen la donzella de la bistorta (Boloria eunomia), la teranyina (Araschnia levana) i la moreneta torrentera (Eumedonia eumedon). El coure de mollera (Lycaena hippothoe) i la perlada europea (Brenthis ino), també espècies de molleres pirinenques, es troben també entre les 10 espècies que els ha anat pitjor l’any.

 

 

 

A més del col·lapse en les poblacions de les espècies de mollera, a la regió subalpina també destaca una gran davallada de capgròs fosc (Carcharodus floccifera) i del blavet argiu (Plebejus argus). A la regió mediterrània humida, a banda de la marroneta de vellut, destaca el declivi de la marroneta de l’aranyoner (Satyrium acaciae), habitant de rouredes obertes a la Catalunya central, on la sequera també ha tingut un paper important. Altres papallones amb davallades destacades són la morada (Favonius quercus) o el daurat de punta negra (Thymelicus lineola). A la regió mediterrània àrida, on hi ha dades de moltes menys espècies, destaca la davallada de la saltabardisses cintada (Pyronia bathseba) i de la blanqueta perfumada (Pieris napi), així com els cracs d’algunes generalistes com la migradora dels cards (Vanessa cardui) o la marbrada comuna (Euchloe crameri).

L’any 2023 s’han constatat a més a més un total de 28 noves extincions locals a la xarxa CBMS. Considerem una població extinta quan l’espècie fa almenys 4 anys que no apareix en un itinerari després de ser-hi present durant un mínim de 4 anys (calen per tant 8 anys per a determinar-ho). Les extincions s’han produït arreu del territori, però s’han concentrat especialment en diferents itineraris de la zona mediterrània amb sèries llargues de la Xarxa de Parcs Naturals com Collserola, el Corredor, Sant Llorenç del Munt i el Montseny. També a la Catalunya central, a l’itinerari de Sallent, hem constatat l’extinció de tres especialistes en un sol any. Entre la llista de poblacions desaparegudes, destaquen les del brocat variable (Euphydryas aurinia), del damer puntejat (Meliatea cinxia), de la papallona de la c-blanca (Polygonia c-album), de la marbrada comuna (Euchloe crameri) i de la turquesa europea (Glaucopsyche alexis), totes cinc amb dues extincions locals.

Les dades del CBMS han registrat fins a data d’avui quasi 300 extincions locals, cosa que representa el 4,5% de les poblacions estudiades. Aquest càlcul s’ha fet sense tenir en compte els fenòmens de colonització, que també ocorren a diferents indrets fruit del canvi global i els desplaçaments de les espècies més mòbils.

 

Increments i explosions poblacionals

A l’altra banda la marroneta de l’om (Satyrium w-album) és l’espècie que més ha incrementat, assolint valors locals que doblen els índexs de l’any passat que suggereixen que l’espècie es troba en fase expansiva aquests darrers anys. Altres increments notables són els del capgròs comú (Carcharodus alceae), de la muntanyesa tardana (Erebia neoridas) o de la donzella violeta (Boloria dia).

A la regió subalpina, a banda de la muntanyesa tardana i el capgròs comú, també destaca un increment notable de la blaveta de l’heura (Celastrina argiolus) i un repunt de la vellutada del salze (Nymphalis antiopa), que és l’espècie que va tenir un pitjor declivi entre els anys 2021 i 2022.

A la regió mediterrània destaca un increment del capgròs fosc (Carcharodus floccicerus), que ha davallat a la regió subalpina, i també increments en les poblacions del damer dels conillets (Melitaea deione) i de la mirallets (Issoria lathonia).

Finalment, s’inclouen a la llista migradores particularment comunes a la regió àrida, com la blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i la sageta negra (Gegenes nostrodamus), que segueix en increment.

 

30 anys de dades: les tendències de les papallones catalanes

En conjunt, les dades mostren un repunt respecte als dos anys anteriors però es mantenen entre els 5 pitjors anys de la sèrie temporal del CBMS.

L’any 2023 s’han calculat tendències per a un total de 140 espècies. La tendència general observada mostra uns patrons de declivi i increment similars des de fa uns quants anys. A nivell general s’observen 34 espècies (el 27.4%) en regressió moderada o forta, 4 espècies (el 3.2%) en increment moderat, 29 (el 23.4%) en situació estable i 57 (el 46%) amb una tendència incerta. Els darrers 10 anys els valors són relativament similars per a les espècies en regressió (29) i increments (6) però disminueix el nombre d’espècies que mantenen una tendència estable fins a les 16 (un 15%).

En conjunt, les tendències tenen sentit negatiu en 99 espècies (el 70.7% dels casos) i positiu en 41 (el 29.3%). Entre les espècies que han tingut un pitjor declivi els darrers 10 anys hi ha el brocat variable (Euphydryas aurinia), la turquesa mediterrània (Glaucopsyche melanops), la blanqueta de mitja lluna (Pieris mannii) i la teranyina (Araschnia levana). En canvi, es troben en increment recent el damer dels prats (Meliaea parthenoides), la papallona del lledoner (Libythea celtis), la Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra) i la sageta negra (Gegenes nostrodamus).

 

La teranyina (Araschnia levana) és una de les espècies que ha tingut una davallada més forta els darrers anys i actualment se’n compten ben pocs exemplars a la xarxa, un de sol l’any 2023.

Aquests percentatges varien segons la regió climàtica. Des del 2020 el CBMS calcula les tendències separant les poblacions de la zona alpina i subalpina, la zona mediterrània humida i la zona mediterrània àrida. Les espècies amb pocs anys de dades són en general les que es troben en una situació incerta, per la qual cosa a mesura que s’incorporen noves espècies més s’engruixeix el percentatge d’espècies en aquesta categoria. Podeu explorar els resultats per a cada espècie a la web del CBMS.

Les Illes Balears estan incloses en els còmputs globals i en els de la regió mediterrània àrida, però també se’n fa una tendència pròpia donat que la dinàmica poblacional que moltes espècies poden seguir a les illes pot ser diferent de la que hi ha al continent. D’entre les 16 que s’inclouen aquí, les que han tingut una davallada més forta els darrers 10 anys són espècies sedentàries com la saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), la moreneta meridional (Aricia cramera) o la bruna de prat (Maniola jurtina). En canvi, les que més han augmentat són espècies migradores com la blaveta estriada (Leptotes pirithous) o la migradora dels cards (Vanessa cardui). 

 



Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2024
Web map | Legal notes | Credits

Project in agreement with:

In collaboration with: