Un nou estudi liderat per investigadors del BiBio (Museu de Ciències Naturals de Granollers) i el CEAB-CSIC, amb la participació del CBMS, analitza com el llegat de la pastura i la gestió ramadera actual condicionen la biodiversitat de plantes i papallones als ecosistemes subalpins dels Pirineus catalans. L'estudi, publicat al Journal of Environmental Management, ha estat realitzat en 48 parcel·les distribuïdes en 12 valls de quatre espais de la Xarxa Natura 2000, cobrint un gradient de condicions vegetals des de prats intensament pasturats fins a zones fortament colonitzades per arbustos.
La intensitat del pastura a llarg termini, el factor clau
Els resultats mostren que el llegat de la pastura, és a dir, l'impacte acumulat de la gestió ramadera al llarg de dècades, és el principal factor que explica la riquesa i l'abundància de plantes i papallones, per sobre dels efectes immediats de la pastura actual. Les parcel·les en llegats intermitjos i, per tant, en estadis intermedis de successió vegetal caracteritzades per un mosaic d'herbes i arbustos, van presentar una riquesa i abundància de papallones i plantes significativament més elevada, i van acollir la major part de les espècies de major interès de conservació.
Ni massa ni massa poc: l'equilibri, la clau per a la biodiversitat
Els prats sobrepasturats i les zones abandonades a llarg termini van mostrar una biodiversitat significativament inferior. En el primer cas, la pastura excessiva homogeneïtza la vegetació i afavoreix espècies nitròfiles i resistents a la ramaderia. En el segon, l'expansió d'arbusts i espècies llenyoses desplaça les plantes de prat i redueix la qualitat de l'hàbitat per a les papallones especialistes. Aquests resultats reforcen la hipòtesi de la pertorbació intermèdia: la biodiversitat és màxima quan s'eviten els dos extrems.
La relació planta-papallona, un vincle essencial
L'estudi posa de manifest la forta relació positiva entre la riquesa de plantes i la diversitat de papallones, cosa que subratlla la importància de mantenir una vegetació heterogènia per conservar ambdós grups. Les papallones especialistes de prat, com Plebejus argus, van ser més freqüents en zones pasturades i en mosaics, mentre que espècies forestals com Coenonympha arcania van dominar en zones més colonitzades per arbustos.
Implicacions per a la conservació
Els autors destaquen la necessitat de mantenir una ramaderia extensiva i heterogènia al territori, combinant zones de pastura moderada amb àrees de menor pressió. En un context de creixent abandonament rural als Pirineus, aquest estudi ofereix evidència científica de base per al disseny de polítiques de conservació que integrin la gestió tradicional del territori com a eina per preservar la biodiversitat de les pastures subalpines.
L'article ha estat possible gràcies a les dades recollides pel CBMS i a la col·laboració dels ramaders locals, que van facilitar informació detallada sobre les pràctiques de pastura actuals.
Títol del treball original:
Grazing legacy shapes biodiversity: Impacts on plant and butterfly communities across successional stages in subalpine ecosystems.
De Gracia, C., Oro, D., Ubach, A., Guardiola, M., Sanosa-Cols, P., & Stefanescu, C. (2026). Grazing legacy shapes biodiversity: Impacts on plant and butterfly communities across successional stages in subalpine ecosystems. Journal of Environmental Management, 404, 129434. https://doi.org/10.1016/j.jenvman.2026.129434
Podeu accedir a aquest article a través de l’enllaç: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0301479726008947

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers