El maneig dels sistemes pastorals afecta de manera ràpida i directa a les comunitats de papallones

El canvi global engloba una àmplia gamma d'impactes ambientals antropogènics, el canvi climàtic i el canvi d'ús del sòl destaquen com dos dels principals reptes per a la conservació de la biodiversitat a tot el món. Encara que aquests dos impactes estiguin interconnectats, els canvis en l’ús del sol causa una alteració de l’hàbitat més immediata i, per tant, canvis més ràpids en la composició de les comunitats i biodiversitat.

Un nou estudi liderat per investigadors del grup de recerca BiBio (Museu de Ciències Naturals de Granollers), el CEAB-CSIC i la Universitat del País Basc, analitza dades del CBMS de dos transsectes amb contextos ecològics contrastats; El Cortalet (CBMS-1), un itinerari costaner que experimenta un procés de recuperació de prats i pastura, i el Pla de la Calma (CBMS-28), un itinerari montà que experimenta un procés d’intensificació de l’hàbitat.

El treball publicat a Agriculture, Ecosystems and Environment demostra com les comunitats de papallones, després d’haver corregit les dades pel clima, responen ràpidament a tota mena de canvis de maneig, amb canvis detectables en un o dos anys. Tot i aquesta resposta ràpida comuna, cada indret hi respon a la seva manera: a l'itinerari del Cortalet els canvis van lligats als grans viratges d'ús del sòl, tot i això, el nombre d’espècies es manté estable, mentre que al Pla de la Calma la comunitat, més especialitzada, reacciona a qualsevol variació en la intensitat del maneig i té majors fluctuacions de riquesa i abundància de papallones.

Pel que fa als grups funcionals, les espècies especialistes de prat es van veure afavorides per la pastura extensiva o els règims mixtos de baixa intensitat, mentre que el maneig més intensiu (farratge i pastura alta) va perjudicar pràcticament tots els grups, fins i tot les espècies generalistes. Al Pla de la Calma, la gran diversitat d'espècies pròpia d'aquest indret de muntanya podria estar amortint els efectes del canvi de composició sobre el funcionament de la comunitat, tot i que això també pot emmascarar vulnerabilitats si la intensificació del maneig continua avançant.

Aquests resultats posen de manifest el valor de les papallones com a sentinelles precoces dels canvis ambientals derivats del maneig, capaces de reflectir alteracions de l'hàbitat en terminis molt més curts que altres grups, com les plantes. Alhora, l'estudi reforça la importància del seguiment a llarg termini i de la ciència ciutadana, en aquest cas, trenta anys de dades del CBMS, per detectar aquests canvis, i subratlla el valor dels prats seminaturals gestionats de manera extensiva i heterogènia, combinant dall i pastura, per mantenir comunitats de papallones riques i funcionalment diverses.

De Gracia, C., Stefanescu, C., Ubach, A., Jubany, J., Oro, D., Aldezabal, A., & Pardo, I. (2027). Agro-pastoral management drives rapid and directional butterfly community dynamics: Evidence from three decades of high-resolution data. Agriculture, Ecosystems & Environment, 414, 110731. https://doi.org/10.1016/j.agee.2026.110731

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers