El comportament del ramat revela com la pastura modela les comunitats de plantes i papallones als Pirineus

Un nou estudi liderat per investigadors del grup de recerca BiBio (Museu de Ciències Naturals de Granollers), el CEAB-CSIC, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic o Universitat Central de Catalunya i el Parc Natural de l'Alt Pirineu analitza, amb una resolució sense precedents, com la intensitat real de la pastura condiciona les comunitats de plantes i papallones dels prats subalpins del Pirineu. El treball, publicat a Documents d'Anàlisi Geogràfica, utilitza per primera vegada en el Pirineu, dades obtingudes amb collars GPS instal·lats al bestiar per quantificar amb precisió el temps que les vaques passen pasturant o descansant en cada parcel·la i com això afecta la diversitat de plantes i papallones. 

La tecnologia GPS permet mesurar la pastura amb alta precisió

L'estudi es va dur a terme en deu parcel·les de la Coma de Burg (Pallars Sobirà), dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, on es van combinar censos de plantes i papallones amb informació detallada del moviment del ramat registrada cada pocs minuts mitjançant collars GPS. Aquesta aproximació permet superar les limitacions dels mètodes tradicionals, que estimen la pressió de pastura a partir de càrregues ramaderes globals, però no reflecteixen l'ús real que fa el bestiar del territori.

La biodiversitat respon a la intensitat de pastura

Els resultats mostren que la intensitat de pastura estructura les comunitats de plantes i papallones fins i tot a petita escala. Les parcel·les amb una pressió de pastura intermèdia van tendir a concentrar una major riquesa de papallones, un patró coherent amb la hipòtesi de la pertorbació intermèdia, segons la qual la biodiversitat és màxima quan s'eviten tant l'absència de pastura com la sobrepastura.

En canvi, una pressió excessiva tendeix a simplificar les comunitats, afavorint espècies més generalistes i reduint la presència d'espècies especialistes de gran valor de conservació.

Plantes i papallones responen de manera coordinada

L'estudi confirma la forta relació ecològica entre la vegetació i les papallones. Les parcel·les amb una major riquesa de plantes també van presentar una abundància més elevada de papallones, fet que posa de manifest la dependència d'aquests insectes respecte a la diversitat vegetal, tant com a font de nèctar com de plantes nutrícies per a les larves.

A més, els investigadors van adaptar índexs ecològics comparables per als dos grups biològics, cosa que permet descriure com plantes i papallones responen de manera paral·lela als gradients de temperatura, humitat, disponibilitat de nitrogen i obertura de l'hàbitat.

La topografia també condiciona la biodiversitat

Més enllà de la pastura, la topografia també contribueix a estructurar les comunitats biològiques. Factors com l'orientació dels vessants o la insolació generen microambients diferents que influeixen en la composició tant de la vegetació com de les papallones. Els resultats indiquen que aquests factors actuen de manera complementària a la gestió ramadera.

Una eina per millorar la gestió dels prats de muntanya

Els autors destaquen que el seguiment del bestiar amb tecnologia GPS ofereix una eina molt útil per gestionar les pastures de manera més eficient i compatible amb la conservació de la biodiversitat. En un context de canvi climàtic i de transformació dels sistemes ramaders de muntanya, disposar d'informació precisa sobre el comportament dels ramats permet identificar les zones amb sobrepastura o infrautilització i orientar una gestió adaptativa dels espais oberts.

L'estudi s'emmarca dins del projecte RePiCa ((Re)pensar la gestió dels espais oberts i de la ramaderia extensiva a l'Alt Pirineu en el context del canvi climàtic) i ha estat possible gràcies a la col·laboració dels ramaders de la Coma de Burg, el Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS).

Títol del treball original:
Resposta de plantes i papallones als gradients ambientals i de pastura. Una aproximació d'alta resolució basada en el comportament del ramat.

De Gracia, C., Oro, D., Ubach, A., Casas, C., Salvat, A., Grau, O., & Stefanescu, C. (2026). Resposta de plantes i papallones als gradients ambientals i de pastura. Una aproximació d’alta resolució basada en el comportament del ramat. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 72(2), 317–340. https://doi.org/10.5565/rev/dag.1603

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers