Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | EN

Com afecten les condicions meteorològiques i la densitat de flors els comptatges de papallones del BMS? Un test en tres regions biogeogràfiques d’Europa

Els censos estandarditzats de papallones al llarg de transsectes constitueixen la base dels programes de seguiment BMS i la metodologia de referència per a conèixer les tendències dels ropalòcers a Europa. Tanmateix, l’eficiència d’aquests censos està subjecte a la meteorologia i és per aquest motiu que es recomana realitzar-los sempre i quan es compleixin unes condicions ambientals mínimes pel que fa a la temperatura i insolació, o màximes pel que fa a la força del vent. A més d’aquestes variables físiques, n’hi ha d’altres que també poden influir en el nombre de papallones que es detecten, per exemple la quantitat de flors disponibles per a les papallones al llarg del transsecte. Tanmateix, aquesta variable rarament es té en consideració i, per tant, es desconeix com afecta els comptatges. En aquest treball, es va testar si les condicions ambientals mínimes recomanades per a dur a terme els transsectes són suficients per obtenir unes dades homogènies i representatives en ambients agrícoles. Addicionalment, es va quantificar la influència de la densitat floral sobre els comptatges i avaluar si la importància de tots aquests factors difereix entre regions geogràfiques d’Europa.

Durant 2013-2015 es van establir 10-11 transsectes d’1 km en ambients rurals de tres regions europees: al sud de Suècia, a Transilvània (al centre de Romania) i a Catalunya. Els transsectes es van dividir en 10 seccions de 100 m i es van recórrer en 4 ocasions cada any, a l’abril-maig, al juny, al juliol i a l’agost. En cada ocasió, s’hi van comptar totes les papallones diürnes (inclosos els zigènids), tant a l’anada com a la tornada, seguint la metodologia estàndard descrita per Pollard & Yates (1991), és a dir, els populars ‘Pollard walks’ que conformen el treball de camp dels BMS. Els comptatges només es van fer quan les condicions meteorològiques eren apropiades: percentatge de sol proper al 100%,  vent no superior a una categoria 3 dins l’escala de Beaufort, i temperatura superior a 17ºC. Aquestes condicions són les que es recomanen en la majoria dels BMS europeus per tal  d’assegurar que les dades obtingudes reflecteixin realment l’abundància de papallones. En paral·lel, també es van recollir dades sobre la densitat de flors al llarg del transsecte, seguint una metodologia molt senzilla que assignava una de les següents categories a cada secció: 0 – cap flor o un número molt baix; 1 – baix, menys d’1/3 de la secció coberta per flors; 2 – mitjà, entre 1/3 i 2/3 de la secció coberta per flors; 3 – alt, més de 2/3 de la secció coberta per flors.

Una anàlisi prèvia de les dades va indicar que tant l’abundància com la riquesa d’espècies no diferia entre els censos d’anada i de tornada. Per evitar problemes de pseudoreplicació, es va escollir a l’atzar només un dels dos comptatges. Posteriorment, es van fer regressions múltiples per identificar quins factors expliquen l’abundància i riquesa de papallones en cada regió. A més de les variables ambientals mesurades, es va incloure la data del mostreig entre les variables explicatives.

Com era previsible, es van trobar diferències pel que fa al número d’espècies i d’exemplars de papallones entre les tres regions, amb valors màxims a Romania (102 espècies en total; 11,7 espècies/transsecte; 72,6 papallones/transsecte), mínims a Suècia (31 espècies en total; 4,9 espècies/transsecte; 30,6 papallones/transsecte i intermedis a Catalunya (82 espècies en total; 7,8 espècies/transsecte; 30,3 papallones/transsecte). El percentatge de sol no va diferir entre regions, però sí que es van observar diferències respecte a la temperatura (que va ser més baixa a Suècia) i al vent (que va ser més baix a Romania). També es van observar diferències significatives en quant a la quantitat de flors, amb un densitat més alta a Romania, intermèdia a Catalunya i mínima a Suècia.

Els resultats indiquen que la influència de la meteorologia un cop es compleixen els mínims proposats per la metodologia BMS és menor pel que fa a l’abundància de papallones. Tanmateix, la temperatura va continuar exercint un efecte positiu en la riquesa d’espècies a Romania i a Catalunya, però no a Suècia.

Dos altres factors amb efectes forts sobre els comptatges van ser la data del mostreig i la densitat de flors. La data es relaciona estretament amb la corba fenològica de la comunitat de papallones i, lògicament, quan el comptatge es fa a prop del pic d’aquesta corba (normalment a principis o mitjan estiu, depenent de la regió) tant l’abundància com la riquesa són més altes. D’altra banda, en totes tres regions es va trobar que la densitat de flors explica una part destacable de l’abundància de papallones. Pel que fa a la riquesa, la densitat de flors va ser important tant a Catalunya com a Suècia, però no a Romania.

Dos altres factors amb efectes forts sobre els comptatges van ser la data del mostreig i la densitat de flors. La data es relaciona estretament amb la corba fenològica de la comunitat de papallones i, lògicament, quan el comptatge es fa a prop del pic d’aquesta corba (normalment a principis o mitjan estiu, depenent de la regió) tant l’abundància com la riquesa són més altes. D’altra banda, en totes tres regions es va trobar que la densitat de flors explica una part destacable de l’abundància de papallones. Pel que fa a la riquesa, la densitat de flors va ser important tant a Catalunya com a Suècia, però no a Romania.

A nivell de conclusió, aquests resultats es valoren positivament perquè demostren que les recomanacions de les xarxes BMS són suficients com per assegurar que les dades que es recullen reflecteixin la situació de les comunitats de papallones amb prou independència de les condicions meteorològiques. Per tant, en gran mesura validen aquesta metodologia tan estesa arreu d’Europa.

D’altra banda, la importància de les flors en els resultats dels comptatges porta a diverses consideracions. En primer lloc, l’efecte va ser màxim a Suècia, on els paisatges agrícoles tendeixen a ser més intensius, i mínim a Romania, on el paisatge tradicional encara és predominant en molts llocs. Una característica dels paisatges agrícoles més intensius és el dèficit en les floracions naturals. El fet que les flors siguin un recurs escàs significa que, quan hi són presents, exerceixen una forta atracció sobre les papallones. Aquesta atracció més forta als ambients més intensius ha estat demostrada experimentalment per a la bruna de prat, Maniola jurtina en paisatges agrícoles de Bèlgica, i també per a d’altres insectes pol·linitzadors atrets per plats de colors que simulen recursos florals. En segon lloc, l’efecte d’atracció de les flors suposa un repte a l’hora d’interpretar correctament els nivells poblacionals de les espècies monitoritzades. Pel fet de romandre més estona en les zones florides, els exemplars augmenten la seva detecció envers l’observador i, per tant, es tendeix a sobreestimar la mida poblacional. En tercer lloc, resulta obvi a partir d’aquests resultats que disposar d’informació sobre la densitat floral és essencial per a diagnosticar la importància dels hàbitats per a les papallones.

Encara que sabem que la importància d’aquest recurs per a les papallones varia enormement entre les espècies concretes de flors, en aquest treball es demostra que una simple quantificació basada en 4 categories de densitat floral és suficient per explicar una part important de la variació dels comptatges. És per aquest motiu que caldria valorar la possibilitat d’incorporar informació sobre aquesta variable de forma rutinària als comptatges del BMS. Al nostre estudi vam estimar que el temps que suposava recollir aquesta informació escassament superava els 5 minuts al conjunt del comptatge, per la qual cosa realment no implica un esforç afegit difícil d’assumir per part del mostrejador.

 

La margenera comuna, Lasiommata megera, una espècie habitual als ambients agrícoles estudiats al treball de Lang et al. (2025). Autoria: J. Jubany


Títol original del treball:

Do standard weather conditions and flower density affect the results of butterfly monitoring schemes? A field test in three bio-geographic regions in Europe
Lang, A., Kallhardt, F., Lee, M.S., Loos, J., Molander, M.A., Pettersson, L.B., Rákosy, L., Stefanescu, C., Messéan, A.
Journal of Insect Conservation, 2025: DOI: 10.1007/s10841-025-00680-w

 https://doi.org/10.1007/s10841-025-00680-w



Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2026
Web map | Legal notes | Credits

Project in agreement with:

In collaboration with: