Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | EN

L’estat de les papallones diürnes a Catalunya, Andorra i illes Balears. Resultats del CBMS l’any 2020

A punt de començar la nova temporada CBMS, que serà la 28ª del projecte, actualitzem les dades del nostre web i en fem un breu resum. Us expliquem aquí quines han estat les espècies més destacades l’any 2020 pel que fa  a la seva abundància, increments o cracs poblacionals, i també què ens diuen les tendències que calculem per al conjunt de les espècies del CBMS i que actualitzem cada any. Així mateix, us informem que hem canviat i millorat la metodologia de càlcul des índexs anuals d’abundància, i que això ens permet incloure una sèrie de novetats al nostre web.

Els comptatges

En total l’any 2020 han funcionat 116 estacions de seguiment, encara que durant els mesos de confinament aquest nombre es va veure dràsticament reduït. En total s’han comptat 192.189 papallones de 171 espècies diferents, cosa que suposa un 27% més d’exemplars que l’any 2019. De tots els registres, 55.640 (un 29%) corresponen a solament quatre espècies abundants i generalistes, la blanqueta de la col (Pieris rapae) -que encapçala el rànquing amb 20.066 registres-, la bruna de bosc (Pararge aegeria), la bruna de prat (Maniola jurtina) i la blaveta comuna (Polyommatus icarus). A l’altra extrem, hi ha fins a sis espècies de les quals solament se n’ha comptat un exemplar, que són la donzella alpina (Boloria pales), la blaveta de l’espantallops (Iolana debilitata), la blaveta alpina (Polyommatus eros), la mnemòsine (Parnassius mnemosyne), la bruixa petita (Chazara briseis) i el sàtir gran (Satyrus ferula).


Increments i davallades

En total s’ha pogut calcular la tendència de 112 espècies. D’aquestes, un 60% (67 espècies) han incrementat respecte el 2019, mentre que un 40% (45 espècies) han disminuït. En general, aquest resultat indica que el 2020 ha estat una bona temporada per a les papallones, gràcies a un clima favorable amb una primavera molt plujosa i escassa sequera estival. Les espècies que més han augmentat el 2020 són el blavet argiu (Plebejus argus) -de la qual hi va haver una explosió espectacular als Aiguamolls de l'Empordà-, la blaveta comuna africana (Polyommatus celina) -molt abundant enguany a les Illes Balears-, el fals merlet (Muschampia proto) i la papallona de l’arboç (Charaxes jasius). Per contra, el major descens l'ha patit el coure verdet (Tomares ballus), tot i que en aquest cas el resultat pot estar molt condicionat per la pèrdua de dades durant el confinament de la primavera passada. Altres espècies amb forta davallada el 2020 han estat el brocat variable (Euphydryas aurinia) i la migradora dels cards (Vanessa cardui), amb migracions molt minses.

Figura 1. El coure verdet (Tomares ballus) és la papallona amb una davallada més acusada l’any 2020. El seu període de vol aproximat va de la segona quinzena de març a la primera d’abril, i el confinament va causar que es comptessin solament 5 exemplars enguany, un 800% menys que el 2019. Fotografia: Adrià Miralles. CBMS-150 Torrelavit

 

Tendències a llarg termini

L'ús del nou mètode pel càlcul dels índexs d'abundància, anomenat GAM regional, també permet calcular les tendències poblacionals a nivell de tres regions climàtiques (alpina, mediterrània humida i mediterrània àrida), a més de la tendència a nivell de tota la xarxa CBMS. Els detalls d'aquesta metodologia els podeu trobar a l'apartat d'anàlisi de dades del nostre web.
De les 112 espècies per a les quals disposem de tendències a llarg termini, 22 es troben en regressió moderada i 4 en regressió forta al conjunt del territori. Entre les que tenen un declivi més acusat, destaquen la teranyina (Araschnia levana), el coure fosc (Lycaena tityrus) i l’escac ferruginós (Melanargia occitanica). Solament 3 espècies es troben en increment moderat, la cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), la marroneta de l’alzina (Satyrium esculi) i la bruixa (Brintesia circe). 31 espècies tenen una tendència estable, i 52 una tendència incerta.
A la següent figura podeu veure de forma resumida com han estat les tendències a les tres regions climàtiques i a tot el territori.

 

 

Figura 2. El nou mapa que trobareu al web divideix el territori català en tres regions climàtiques: alpina, mediterrània humida i mediterrània àrida. Les tendències poblacionals ara es calculen tant pel conjunt del territori com, quan hi ha suficients poblacions, a les diferents regions climàtiques. En els diferents gràfics s’observa el nombre d’espècies amb tendències calculades a cadascuna de les regions.

 

Altres novetats al web

Entre les novetats més destacables, a l’apartat resultats trobareu una icona que representa una drecera a l’apartat de resultats d’espècie per itinerari. Es tracta de fitxes on apareix la fenologia i la tendència locals de totes les espècies a cadascun dels itineraris on han aparegut.

A les fitxes de les espècies s’han incorporat diferents elements fruit de la nova metodologia de càlcul. La corba de vol està dibuixada per a cadascuna de les 3 regions climàtiques en què s’ha pogut fer el càlcul, per a poder-ne veure les diferències. A l’apartat de tendència de l’espècie s’ha inclòs també un gràfic que permet veure la tendència a cadascuna de les regions climàtiques en què s’ha pogut calcular, incloent una gràfica de la tendència general. Hem afegit rectes de regressió per a les tendències significatives i els marges d’error per a tots els anys calculats.



Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2024
Mapa del web | Notes legals | Crèdits

Projecte en conveni amb:

En col·laboració amb: