Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | EN

Matollars alts

Formació vegetal llenyosa dominada per arbustos alts, d’entre 1,5 i 3 metres. La categoria defineix les bosquines, desprovistes d’arbres i amb aparició arreu del territori, i engloba tant ambients de muntanya com de terra baixa. En formen part les  màquies (atapeïdes  d’arbustos), les brolles (més difoses), les bardisses d’esbarzers, avellanoses, savinars, garrigues, arboçars, saücars,  boixedes i altres.

Els matollars alts són l’hàbitat present en més itineraris de la xarxa CBMS, ocupant una gran diversitat de localitats i superfície. Amb una diversitat de papallones relativament alta, poques espècies en són veritables especialistes, com es desprèn dels valors percentuals d’aparició, inferiors al 20 % en la majoria de casos. En destaquen, a tall d’exemple, la tecla (Thecla betulae) (que pon els ous als aranyoners, Prunus spinosa),  la teranyina (Araschnia levana) (típica de bardissars humits amb ortigues, Urtica dioica), o la verdeta d’ull blanc (Callophrys rubi) i la verdeta d'ull ros (C. avis).


La següent figura presenta aquelles papallones que, dins la xarxa del CBMS, apareixen en aquest hàbitat, ordenades segons un ordre decreixent de preferència. La pestanya Destacades indica aquelles espècies que superen en un 5% respecte la seva distribució de densitats la preferència per aquest hàbitat concret. A la pestanya Llista d'espècies apareix la taula amb els percentatges de les densitats de cada espècie en relació a aquest hàbitat, amb la llista del total de les espècies que han aparegut. A Itineraris apareix, en ordre decreixent, el percentatge de cobertura de l'hàbitat per cadascun dels itineraris de la xarxa, amb el nombre de visites de caracterització botànica a la columna Anys. A la pestanya Comunitats s'indica quins són els codis CORINE i noms de les comunitats vegetals identificades als itineraris que han estat incloses dins aquesta categoria d'hàbitat. En aquesta taula també apareix l'àrea (en m2) que ocupa cadascuna de les comunitats vegetals en el conjunt de la xarxa.


Referències

  • Bueno, D., Ballesteros, E., Masalles, R.M., Martí, E., 2013. Atles dels Ecosistemes dels Països Catalans. Història Natural dels Països Catalans v.13. Enciclopèdia Catalana

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2024
Mapa del web | Notes legals | Crèdits

Projecte en conveni amb:

En col·laboració amb: