El Grup BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers, vinculat al Centre Tecnològic BETA, ha participat en un projecte internacional per reintroduir la papallona blanca de l'arç (Aporia crataegi) al sud d'Anglaterra, on aquesta espècie havia desaparegut fa un segle com a conseqüència dels canvis en els usos del sòl i la intensificació agrícola.
La iniciativa, liderada per l'equip de Chris Thomas, de la Universitat de York, té com a objectiu recuperar una de les papallones més emblemàtiques de la fauna britànica. Per fer-ho, els investigadors han identificat diverses zones del sud d'Anglaterra que actualment ofereixen condicions d'hàbitat favorables per al seu establiment, així com zones del continent europeu amb condicions climàtiques similars on cercar l’espècie. L'aportació de l'equip català ha estat clau en la selecció de les poblacions donants. A partir del coneixement acumulat sobre la distribució i l'estat de conservació de l'espècie a Catalunya, es van identificar diverses localitats del Pirineu que actuaran coma poblacions donadores per a la reintroducció.
La blanca de l'arç és una papallona estretament vinculada a l'arç blanc (Crataegus monogyna) i a l’aranyoner (Prunus spinosa), les plantes sobre les quals les femelles ponen els ous. Habita principalment prats montans i subalpins i, a Catalunya, és present en diversos massissos muntanyosos del país.
La reintroducció es duu a terme mitjançant el trasllat de femelles fecundades procedents de poblacions catalanes, que a Anglaterra es mantindran en captivitat per a fer la posta en condicions controlades. Les erugues es desenvoluparan durant els propers mesos i, si el procés evoluciona segons el previst, els primers exemplars nascuts a Anglaterra s'alliberaran al medi natural el juny de 2027.
El Grup BiBio coordina el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), el programa de seguiment de papallones de Catalunya. Les dades recollides durant dècades pel CBMS han permès conèixer amb detall l'estat de les poblacions de blanca de l'arç al país. Tot i que l'espècie ha experimentat alguns declivis en zones de caràcter més mediterrani, especialment a la serralada Prelitoral, manté poblacions abundants i ben conservades al Pirineu, fet que ha convertit aquests nuclis en una font idònia d'exemplars per al projecte de recuperació.
"És especialment il·lusionant que el coneixement generat des de Catalunya pugui contribuir a recuperar una espècie que havia desaparegut del Regne Unit fa cent anys. És un exemple de com els programes de seguiment de la biodiversitat, sostinguts en el temps, poden tenir un impacte directe en la conservació d'espècies més enllà del nostre territori", afirma Constantí Stefanescu, investigador del Grup BiBio.

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers