La influència del paisatge en les comunitats de papallones de la RMB

Un estudi basat en tres dècades de dades del Catalan Butterfly Monitoring Scheme revela com l'estructura del paisatge influeix en les comunitats de papallones de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Aquest treball, publicat a la revista Urban Ecosystems està basat en dades d'un total de 59 itineraris del CBMS situats dins la Regió Metropolitana de Barcelona, així com en l’anàlisi dels usos del sòl com a caracterització dels diferents hàbitats que conformen el paisatge metropolità. Ofereix una visió detallada de l'estat de les comunitats de papallones en un dels entorns més densament poblats d'Europa, així com les seves tendències poblacionals en el període 1994-2024.

El paper clau dels prats i els boscos

L'estudi conclou que la composició de l'hàbitat és el factor determinant per a la riquesa d'espècies amb els prats com a motor de diversitat. Així, prats i herbassars emergeixen com el principal predictor de la diversitat i l'especialització de les comunitats. Una major cobertura de prat es tradueix directament en un augment significatiu tant de la riquesa com de l'abundància total de papallones. Tanmateix, els resultats també mostren l'efecte refugi dels boscos. Tot i que moltes papallones mediterrànies prefereixen espais oberts, a la RMB la cobertura forestal té un efecte positiu en la riquesa d'espècies. Això s'explica perquè els boscos es concentren sovint en àrees protegides que actuen com a reservoris de biodiversitat menys alterats per l'activitat humana.

L'amenaça de la urbanització

Per contra, els resultats també demostren que la pressió urbana té un impacte clar i negatiu en la salut de les poblacions de papallones, de manera que l'increment de les superfícies edificades està estretament lligat a una disminució de l'abundància de papallones. Les zones urbanes actuen com a barreres ecològiques per a la dispersió, fragmentant els hàbitats restants. Si bé la diversitat del paisatge pot ajudar a la riquesa general, un paisatge excessivament fragmentat o heterogeni pot afavorir comunitats més generalistes, ja que redueix la disponibilitat d’hàbitats rics per a les espècies especialistes.

Un declivi preocupant i la qüestió de la mida

L'anàlisi de les sèries temporals revela una realitat alarmant per a la conservació amb pèrdues generalitzades de prop del 40% de les poblacions locals, que han patit un declivi o s'han extingit en els darrers trenta anys. Per a aquest càlcul a llarg termini, es van seleccionar 23 dels 59 itineraris que complien el criteri d'haver estat monitorats durant almenys 8 anys. En l’anàlisi l’evolució de les comunitats, la mida de l'ala esdevé un factor de supervivència en el sentit que és l'únic tret biològic que mostra una correlació clara amb les tendències poblacionals: les espècies més grans presenten tendències més positives, probablement per la seva major capacitat de dispersió, que els permet moure's entre els fragments d'hàbitat aïllats en la matriu periurbana.

No obstant això, l’estudi també posa de manifest la importància dels factors locals; és a dir, les dinàmiques de cada itinerari concret tenen un pes enorme en les tendències, superant sovint els trets biològics generals de les espècies, la qual cosa subratlla la importància de la gestió local del territori.

Els resultats d'aquesta recerca confirmen que preservar prats semi naturals i mosaics forestals en aquest entorn metropolità és cabdal per garantir la continuïtat dels hàbitats assegurant xarxes funcionals ecològiques que permetin la persistència i la diversitat de les comunitats de papallones en aquest context mediterrani. Per altra banda, es posa de manifest la urgència d'integrar criteris de qualitat ecològica i connectivitat en el planejament territorial metropolità.

Títol original del treball:
Mauri, J., Gallardet, M., De Gracia, C. Stefanescu, C & Ubach, A. (2026). Local biodiversity in a metropolitan landscape: habitat and trait drivers of butterfly communities. Urban Ecosyst 29, 127 (2026). https://doi.org/10.1007/s11252-026-01990-w 

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers