La gestió dels prats mediterranis transforma la composició de les comunitats de papallones sense necessàriament reduir-ne la diversitat

Els processos de canvi global que afecten el món rural europeu, com ara l’abandonament de terres i la intensificació agrícola, representen una amenaça creixent per a la biodiversitat. Les papallones, com a excel·lents bioindicadores dels canvis ambientals, ens permeten avaluar com aquests processos afecten els ecosistemes agrícoles tradicionals, especialment els mosaics agroforestals del nord-oest de la Mediterrània, on conviuen usos humans i natura.

Un estudi recent ha analitzat l’impacte de la gestió dels prats semi-naturals —concretament, la intensitat de pastura i del dall— sobre les comunitats de papallones, utilitzant dades obtingudes al llarg de trenta anys del CBMS. A més de les pràctiques de gestió, també s’han considerat altres factors ecològics clau, com ara les característiques del paisatge i les variacions climàtiques, les quals es coneix que tenen un efecte significatiu sobre les comunitats de papallones. 

Els resultats mostren que dins d’una gestió moderada, la intensificació no redueix necessàriament la riquesa d’espècies. En el cas de la pastura més intensa, es va observar una disminució de l’abundància total de papallones, però no pas de la seva diversitat. De fet, aquests espais albergaven un nombre elevat d'espècies especialistes d'hàbitats oberts. De manera similar, un dall més freqüent va donar lloc a comunitats dominades per espècies comunes i pròpies d’espais oberts, tot i mantenir-se una certa diversitat. Els factors relacionats amb la configuració de l’hàbitat també van tenir un paper destacat: les zones més obertes afavorien una major riquesa i abundància de papallones, especialment les especialistes en prats. En canvi, les zones amb vegetació més verda i densa, mesurada per teledetecció, acollien una major presència d’espècies generalistes o forestals.

Aquest estudi aporta una visió rellevant sobre com les pràctiques de gestió del territori poden modificar profundament la composició de les comunitats de papallones, sense necessàriament provocar una pèrdua de biodiversitat. Això indica que les comunitats poden reconfigurar-se dinàmicament en resposta a les alteracions provocades per el dall i la pastura, i destaca la necessitat de dissenyar estratègies de gestió adaptativa que tinguin en compte no només el nombre d’espècies, sinó també el tipus d’espècies que es volen conservar. A més, el treball posa de manifest el potencial de les dades obtingudes gràcies a programes de ciència ciutadana, demostrant que la col·laboració amb voluntaris pot generar coneixement valuós per orientar la gestió dels espais agronaturals.

De Gracia, C., Oro, D., Ubach, A., Jubany, J., Stefanescu, C. (2025). Grazing and mowing practices drive complex dynamics in the structure of butterfly communities in semi-natural grasslands. Insect Conservation and Diversity. DOI: https://doi.org/10.1111/icad.12828

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers