La dispersió de la papallona tigre (Danaus chrysippus) a la península Ibèrica

La papallona tigre (Danaus chrysippus) és una espècie amb distribució tropical i subtropical que, des dels anys vuitanta, quan se la va detectar per primera vegada a la península Ibèrica, ha anat apareixent cada cop més al nord de la conca del Mediterrani.

Investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers i de la Universitat de Múrcia acaben de publicar un article que analitza el patró de dispersió d’aquesta papallona a la Mediterrània occidental, a partir d’un extens recull d’observacions que inclou gairebé 6.000 observacions a diferents punts de la península Ibèrica, França i el nord d’Àfrica. Les dades s’han obtingut tant de portals de ciència ciutadana com de programes de monitoreig de papallones (BMS), entre els quals ha destacat el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) per l'extensa aportació de dades des del 1994. També s’han inclòs cites recollides en expedicions magrebines realitzades per l’equip del CBMS.

L’estudi se centra en la fenologia i distribució de l’espècie a la Mediterrània occidental, modelitza el nínxol climàtic en aquest regió i aporta dades biològiques, com ara l’ús de plantes nutrícies. A la península Ibèrica, la papallona tigre s’estableix principalment en aiguamolls costaners, on es troba generalment associada al matacà, Cynanchum acutum. El pic d’abundància és a la tardor, període en què es dispersa cap a l’interior peninsular en cerca de les seves plantes nutrícies, que es troben vora els rius i canals de reg. La modelització del seu nínxol climàtic evidencia que el sud peninsular és ecològicament més semblant al nord d’Àfrica que al nord peninsular, fet que permet explicar la supervivència de l’espècie durant tot l’any al sud. En canvi, al nord acaba desapareixent amb l’arribada de l’hivern, per la qual cosa la presència d’aquesta papallona s’explica per recolonitzacions periòdiques que tenen lloc a principis d’estiu. Tanmateix, als darrers anys s’han trobat erugues i crisàlides durant tot l’hivern i fins a principis de primavera als aiguamolls del Llobregat (on les poblacions no depenen del matacà sinó del seder, Gomphocarpus fruticosus). De fet, l’article conclou que amb l’augment de les temperatures l’espècie podria sobreviure a l’hivern també en latituds septentrionals, sempre i quan alguna de les seves plantes nutrícies hi sigui present.

Títol original del treball:

Spatio-temporal patterns in the plain tiger butterfly in the western Mediterranean region, with special reference to the Iberian Peninsula

Blas, L., Gil-Tapetado, D., Stefanescu, C. Animal Biodiversity and Conservation, 48.1 (2025).

Podeu accedir a aquest article a través de l’enllaç: https://museucienciesjournals.cat/en/abc/issue/48-1-2025-abc/spatio-temporal-patterns-in-the-plain-tiger-butterfly-in-the-western-mediterranean-region-with-special-reference-to-the-iberian-peninsula

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers