Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | EN

Gradient altitudinal i respostes demogràfiques de les papallones al nord-est ibèric

Publiquem un nou article a la revista Ecosistemas, realitzat enterament amb dades del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) i per investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers. S’analitzen les tendències demogràfiques de 105 espècies i es comparen entre regions climàtiques. També s'estudien els  canvis produïts en 10 comunitats de la regió alpina monitoritzades a llarg termini.

Existeixen nombroses evidències sobre les variacions espacials dels efectes del canvi global en molts organismes. Diferents estudis mostren com l’escalfament global produeix afectacions a nivell de fenologia o en l'abundància de les poblacions i, en el cas de les papallones del territori català, s'ha comprovat que les espècies que es troben als ambients més àrids són les que han estat més perjudicades recentment. D’altra banda, a escala local, hi ha evidències de com els canvis en els usos del sòl afecten negativament sobretot les espècies més especialistes, la qual cosa provoca un fenomen d'homogeneïtzació de la fauna. En aquest treball hem volgut interrelacionar aquests factors climàtics i paisatgístics per estudiar com afecten les tendències de les papallones diürnes les darreres 2-3 dècades en el territori català.


Hem fet servir les dades del programa de seguiment CBMS per determinar les tendències poblacionals de fins a 105 espècies de papallones en diferents àmbits territorials coincidents amb tres regions climàtiques: alpina, mediterrània humida i mediterrània àrida. Per al càlcul de les tendències s'ha aplicat la metodologia del GAM regional, que utilitza les dades de totes les localitats d'una regió climàtica per definir una corba de vol anual per a cada espècie, la qual s'utilitza després per estimar les dades no disponibles a les diferents localitats i obtenir així estimes d'abundància més acurades.


S’han comparat les tendències obtingudes entre aquestes regions i posteriorment s’han relacionat amb les característiques ecològiques de les espècies, establertes a partir de quatre indicadors de nínxol ecològic (dos d’hàbitat i dos climàtics).


D’altra banda, s’ha aprofundit la situació de la regió alpina amb una anàlisi sobre les tendències a nivell de  comunitat, en 10 estacions amb més de 13 anys de dades. S’han usat indicadors de comunitat generats a partir dels indicadors específics i s’ha analitzat la seva evolució temporal.
Independentment de la regió climàtica, es constata que hi ha més espècies en regressió (amb tendència poblacional negativa significativa) que en augment. A més, és molt possible que les regressions hagin estat subestimades perquè els càlculs de tendències només són possibles per a les espècies prou representades a la xarxa, que normalment tenen un caràcter més generalista que les més rares i sensibles als canvis ambientals.


La comparació de les tendències entre regions mostra que les regressions han estat més severes a la regió mediterrània àrida que a la regió alpina. Tot i així, aquesta comparació es basa en un número baix de 10 espècies presents alhora en ambdues regions climàtiques.
 
A la regió alpina, els indicadors específics de nínxol no prediuen la tendència poblacional, però en canvi l’estudi de l’evolució de les comunitats ha permès constatar canvis significatius en la composició, amb una especial afectació dels indicadors que reflecteixen l'estructura de l'hàbitat i la preferència tèrmica de les espècies. Concretament, s'observa com les comunitats de papallones de muntanya cada vegada estan més dominades per espècies pròpies d’ambients tancats i més termòfiles.  Aquests canvis evidencien els efectes sobre la biodiversitat de dos processos característics del canvi global, l’abandonament de la pastura i de l’avenç d’espècies termòfiles cap a majors altituds.


Podeu descarregar la publicació sencera al link següent:


Ubach, A., Páramo, F., & Stefanescu, C. (2021). Heterogeneidad en las respuestas demográficas asociadas al gradiente altitudinal: el caso de las mariposas en el noreste ibérico . Ecosistemas, 30(1), 2148.

 

 

El cobalt (Cyaniris semiargus) és una espècie muntanyenca que està en regressió a massissos com el Montseny, on a les parts culminants s’observa com les espècies de muntanya s’han rarificat mentre que altres espècies pròpies de l’ambient mediterrani estan colonitzant el medi. A la fotografia, una femella ovopositant a Armeria alliacea, al Matagalls. Foto: Jordi Corbera.



Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2024
Mapa del web | Notes legals | Crèdits

Projecte en conveni amb:

En col·laboració amb: