Factors determinants de l’abundància en dues espècies que comparteixen recursos i enemics naturals: Cleòpatra i la llimonera
Un estudi liderat per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats i el Museu de Ciències Naturals de Granollers ha analitzat els factors biòtics i abiòtics que determinen l’abundància de dues espècies de papallones, la Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra) i la llimonera (Gonepteryx rhamni), les quals comparteixen una ecologia similar.
Tal i com indiquen les tendències poblacionals del CBMS les abundàncies de les papallones fluctuen al llarg dels anys amb increment i decreixement notables d’un any a un altre. De la mateixa manera l’abundància de les papallones no es homogènia al llarg del territori en el que es distribueixen. Les diferències en la abundància entre poblacions a localitats o regions diferents per una complexa interacció de factors biòtics i abiòtics, el que dificulta la identificació dels elements clau que influeixen en les variacions espacials de l'abundància d'una espècie.
Per tal d’investigar quins factor expliquen com varia l’abundància de les papallones entre localitats s’ha utilitzat un interessant model d’estudi format per dues espècies congèneres les quals comparteixen recursos tròfics (l’aladern és la seva planta nutrícia) i enemics naturals (comparteixen parasitoids específics): Cleòpatra i la llimonera. La distribució d’aquestes dues especies es solapa a bona part del territori català, especialment a la zona mediterrània humida. No obstant, Cleòpatra és més comuna a la regió àrida, mentre que la llimonera es molt més comuna que Cleòpatra a la regió alpina. A més, a Balears únicament és present la Cleòpatra.
Tenint en compte aquest model d’estudi, els investigadors han analitzat, per una part, com varia l’abundància de cada una d’aquestes especies al llarg del continent (Catalunya), i per altra, com varia l’abundància de Cleòpatra entre el continent i les illes (Mallorca i Menorca). Per tal determinar que explica les diferències es van utilitzar dades climàtiques, de disponibilitat de planta nutrícia i d’hàbitat òptim, a més de investigar la pressió per parasitisme larvari a diferents poblacions.
Els resultats del treball demostren que la disponibilitat de recursos, abundància de planta nutrícia i disponibilitat d’hàbitat forestal del que depenen per la hibernació, es clau per explicar diferències en l’abundància de les dues espècies dintre d’una mateixa regió climàtica o biogeogràfica. No obstant, aquests factors no permeten explicar diferències entre les diferents regions climàtiques del continent o entre el continent i les illes.
En canvi, els resultats suggereixen que la temperatura ambiental permet explicar variacions estacionals entre regions climàtiques al continent. Mentre que a la primavera les abundàncies son similars a les diferents regions, a l’estiu augmenta l’abundància en les seves regions més fredes, el que suggereix una dispersió d’exemplars cap a zones més fredes on probablement disposen de més recursos en aquest període. De fet, quant més càlids són els estius majors son les abundàncies en les regions fredes i menors a les regions càlides. Aquesta hipòtesi de desplaçament d’exemplars a l’estiu és coherent amb la elevada capacitat de dispersió d’aquestes dues espècies i altres estudis que mostren desplaçaments similars com migracions altitudinals.
Finalment, el parasitisme a les larves no va permetre explicar diferències entre les illes i el continent. La hipòtesi de partida era que la pressió per parasitisme seria major al continent que a les illes que el que explicaria una major abundància de Cleòpatra a les illes, cosa que ocorre a Menorca, però no a Mallorca. Aquest major parasitisme a les poblacions continentals es deuria a la coexistència de les dues papallones, les quals comparteixen parasitoids específics de les seves larves, promouria majors taxes de parasitisme, el que és conegut com competició aparent. També una menor presència d’espècies de parasitoids a les illes podria donar lloc a taxes de parasitisme menors a les poblacions insulars. No obstant, tot i únicament detectar una espècie de parasitoids de Cleòpatra a les illes, la qual ha estat descrita com una nova espècie endèmica de Balears, no es van trobar evidències de que les papallones tenguin taxes de mortalitat major degut al parasitisme al continent que a les illes.
En conclusió, el clima i la disponibilitat de recursos expliquen conjuntament la variació en l'abundància de les papallones al continent, però ni aquests factors ni el parasitisme poden explicar les diferències entre les illes i el continent. Els resultats d’aquest treball suggereixen que tant les espècies de papallones coexistents com els seus parasitoids larvaris hagin sofert processos evolutius, resultant en una segregació espacial que promou la coexistència de les dues espècies de papallones al continent.
Trobareu els articles complerts a les referències següents:
Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers
Mapa del web | Notes legals | Crèdits
Projecte en conveni amb:
En col·laboració amb:
