El canvi climàtic i la urbanització actuen conjuntament sobre les papallones europees

Un nou estudi liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona i el CREAF, amb la participació del CBMS i altres programes europeus de seguiment, analitza com el canvi climàtic i la urbanització estan afectant les poblacions de papallones a escala continental. L’estudi, publicat a Global Ecology and Biogeography, analitza més de 8.400 poblacions de 145 espècies monitoritzades en 869 localitats de 12 països europeus al llarg de fins a quatre dècades.

L’escalfament té un impacte més fort a les ciutats

Els resultats mostren que l’augment de la temperatura està associat a una disminució de les poblacions de papallones al llarg del temps, tant en ambients rurals com urbans. Tanmateix, l’impacte és més intens en entorns urbans. Segons aquest estudi, un augment sostingut d’uns 0,2 °C en una dècada estaria associat a descensos acumulats clarament més forts en poblacions urbanes que en rurals, amb diferències que poden superar el 20% en només deu anys. Això suggereix que la urbanització pot amplificar els efectes del canvi climàtic, probablement perquè les ciutats ja parteixen de temperatures més elevades (efecte illa de calor) i ofereixen menys microhàbitats frescos on refugiar-se. En canvi, la urbanització per si sola no explica les tendències poblacionals a llarg termini. És la combinació amb el canvi climàtic el que sembla clau.

L’aridesa també emergeix com a factor determinant

L’augment de l’aridesa (condicions més seques associades a menys disponibilitat d’aigua) també es relaciona amb descensos poblacionals molt marcats. Els resultats mostren com un increment sostingut de l’aridesa està associat amb disminucions mitjanes d’un 2–3% anual, cosa que en una dècada podria traduir-se en pèrdues acumulades de l’ordre del 20–25%. Aquest efecte pot estar vinculat a la reducció de la qualitat i disponibilitat de les plantes nutrícies i de fonts de nèctar que utilitzen les papallones.

No totes les espècies responen igual

Les característiques ecològiques de les espècies expliquen bona part de la variabilitat en les seves respostes. Les espècies adaptades a climes freds són les més afectades per l’augment de les temperatures, ja que l’escalfament les empeny fora del seu òptim climàtic. En canvi, les espècies amb períodes de vol més llargs —i, per tant, amb major potencial reproductiu— mostren una capacitat més gran per resistir els canvis ambientals. A més, en entorns urbans, les espècies especialistes en plantes nutrícies són especialment vulnerables a condicions de sequera, probablement perquè depenen d’un nombre més reduït de recursos que poden disminuir amb l’aridesa creixent. En conjunt, aquests resultats indiquen que l’impacte del canvi climàtic no serà homogeni: les poblacions urbanes i les espècies adaptades a climes freds o, més especialistes en quant a l’ús de plantes nutrícies i amb menor capacitat reproductiva són les que presenten un risc més elevat de declivi en un context de canvi global.

La importància del seguiment a llarg termini

Aquest treball ha estat possible gràcies a dècades de dades recollides per milers de voluntaris i voluntàries dels programes de seguiment de papallones d’arreu d’Europa, inclòs el CBMS. Sense aquestes sèries temporals llargues, no seria possible detectar patrons continentals com els que revela aquest estudi.

Títol del treball original:

The Interplay of Climate Change, Urbanisation, and Species Traits Shapes European Butterfly Population Trends

Colom, P., Tejeda, A., Bonelli, S., Fontaine, B., Kuussaari, M., Maes, D., ... & Melero, Y. (2026). The Interplay of Climate Change, Urbanisation, and Species Traits Shapes European Butterfly Population Trends. Global Ecology and Biogeography, 35(2), e70204.

Podeu accedir a aquest article a través de l’enllaç: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/geb.70204?utm_medium=article&utm_source=researchgate.net

Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers