Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | EN

Com es relacionen les condicions ambientals i el nivell de parasitisme amb la fenologia i la densitat de la papallona de les ortigues, Aglais urticae, a la península Ibèrica?

Acaba de sortir publicat aquest article, fruit d’un projecte de recerca sobre l’ecologia de la papallona de les ortigues, Aglais urticae, al llarg d’un gradient latitudinal a la península Ibèrica, liderat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Els anys 2016 i 2017 es van mostrejar poblacions pirinenques (a Andorra), del centre peninsular (a Sierra de Guadarrama) i a Andalusia (a Sierra Nevada), amb diferents objectius, un dels quals estudiar els complexos de parasitoides i l’afectació sobre la supervivència de les larves.

En cadascuna de les regions es van seleccionar una desena de localitats al llarg d’un gradient altitudinal que incloïa el rang reproductiu de l’espècie (a Andorra es va mostrejar entre 100-2200 m), i es van fer visites quinzenals des del març fins el setembre. A les visites es feien comptatges d’adults (distingint la seva condició alar) i de nius d’erugues en clapes d’ortigues, i a més es recollien mostres d’una vintena d’erugues per niu per criar al laboratori i determinar el parasitisme. Així mateix es va avaluar la fenologia de les ortigues per determinar la seva disponibilitat com a planta nutrícia al llarg de la temporada. La fenologia de la papallona de les ortigues difereix notablement entre regions. Als Pirineus es comporta com una espècie  ivoltina amb una primera generació d’adults nous al juny (produïda pels exemplars hivernants) i una segona, molt menor, a finals de juliol i principis d’agost (que ja no es reprodueix sinó que entra en diapausa). A Sierra Nevada (on l’espècie assoleix el límit meridional europeu) també apareixen dues generacions anuals, però el període d’activitat de l’espècie s’avança notablement: la primera generació apareix a mitjan maig i la segona a finals de juny i principis de juliol, entrant ràpidament en diapausa. La població de Sierra de Guadarrama sembla essencialment univoltina, amb un sol pic centrat al juliol.

L’absència de reproducció més enllà de juny en el cas de la població de Sierra Nevada s’explica fonamentalment per la disponibilitat d’ortigues en condicions favorables, que ràpidament  es marceixen al llarg de la primavera en aquesta muntanya andalusa, impossibilitant una nova generació plenament estival. Als Pirineus la situació és ben diferent i la fenologia sembla que respon a la pressió que exerceixen els parasitoides. Les ortigues estan majoritàriament disponibles fins a finals d’estiu, però l’impacte del parasitisme augmenta molt ràpidament al llarg de la temporada, fins el punt que les larves dels darrers nius larvaris mostrejats al juliol sofreixen mortalitats de gairebé el 100%. Pensem que la pressió que exerceixen els parasitoides a partir d’aquest moment és tan gran que impossibilita una generació addicional (la tercera) a finals d’estiu.

Al llarg dels dos anys d’estudi es van recollir 2991 larves, un terç de les quals van morir a causa de parasitisme. En total es van identificar 12 espècies de parasitoides, amb un fort predomini de dípters taquínids (9 espècies i 97% de les larves parasitades) sobre himenòpters icneumònids (3 espècies i 3% de les larves parasitades). Les dues espècies més importants pel seu impacte van ser els taquínids especialistes Sturmia bella i Pelatachina tibialis. Un resultat interessant va ser l’absència de S. bella a la població de Sierra Nevada.

L’absència de larves de la papallona a partir de juny és clau per explicar l’absència d’aquest taquínid, que té un període de vol més tardà que la resta. La manca d’una sincronia temporal entre el parasitoide i l’hoste podria ser clau, alhora, per explicar la gran abundància de la població d’A. urticae a Sierra Nevada. En efecte, tot i que aquesta població es troba al límit meridional de l’espècie i es podria veure negativament afectada per unes condicions ambientals massa càlides i àrides, les dues generacions anuals de la papallona escapen d’una part molt rellevant de la mortalitat que causa un dels parasitoides principals a les altres regions, un fet que ajudaria a mantenir una densitat elevada.

Aglais urticae. Autor: Adrià Miralles

ARTICLE

Larval parasitism in a specialist herbivore is explained by phenological synchrony and host plant availability
Constantí Stefanescu, Pau Colom, José Miguel Barea-Azcón, David Horsfield, Benjamin Komac, Adrià Miralles, Mark R. Shaw, Andreu Ubach, David Gutiérrez

Journal of Animal Ecology, 2022. DOI: 10.1111/1365-2656.13689

 

Fotografies: Adrià Miralles



Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2024
Mapa del web | Notes legals | Crèdits

Projecte en conveni amb:

En col·laboració amb: