Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | EN

Línies de recerca

Ecologia de les papallones

Des del CBMS es realitzen estudis detallats per aprofundir en l’ecologia i comportament de moltes espècies de papallones. Des de l'inici del projecte s'han establert nombroses col·laboracions amb investigadors que treballen en diferents aspectes, com ara les relacions mutualístiques i antagonistes tenen lloc entre les papallones i les seves plantes nutrícies i els seus depredadors (p. ex. parasitoides).

Actualment, estem estudiant les xarxes mutualistes que s’estableixen entre les papallones i les flors que visiten per alimentar-se del nèctar. Això ens permetrà determinar quines són les preferències de les espècies i identificar quins són els seus recursos més importants. Juntament amb les dades que recollim sobre les plantes que serveixen d’aliment a les erugues, aquesta informació és molt útil de cara a una gestió favorable dels hàbitats per a aquests insectes. D’altra banda, una de les principals línies de recerca del nostre grup gira entorn de l’impacte dels parasitoides en la dinàmica de les poblacions de les papallones. Els parasitoides, que pertanyen a unes poques famílies de dípters (mosques) i d’himenòpters (vespetes), fan la posta sobre els estadis immadurs de les papallones, als quals acaben matant.

Els parasitoides representen la principal causa de mortalitat dels ous, erugues i crisàlides de la majoria de les espècies de papallones. Un cas paradigmàtic és el de la papallona de les ortigues (Aglais urticae), les erugues de la qual són atacades per una gran diversitat de dípters taquínids i himenòpters icneumònids i bracònids. Hem estudiat com aquest complex d’enemics naturals i el seu impacte en les poblacions d’aquesta papallona varia al llarg d’un gradient latitudinal a la península Ibèrica.

    Referències recomanades

  • Esperk, T., Stefanescu, C., Teder, T., Wiklund, C., Kaasik, A. & Tammaru, T. (2013). Distinguishing between anticipatory and responsive plasticity in a seasonally polyphenic butterfly. Evolutionary Ecology, 27: 315-332.
  • Kankare, M., Stefanescu, C., van Nouhuys, S. & Shaw, M.R. (2005). Host specialization by Cotesia wasps (Hymenoptera: Braconidae) parasitizing species-rich Melitaeini (Lepidoptera: Nymphalidae) communities in north-eastern Spain. Biological Journal of the Linnean Society, 86: 45-65.
  • Nylin, S., Nygren, G.H., Söderlind, L. & Stefanescu, C. (2009). Geographical variation in host plant utilization in the comma butterfly: the roles of time constraints and plant phenology. Evolutionary Ecology, 23: 807-825.
  • Olesen, J.M., Stefanescu, C. & Traveset, A. (2011). Strong, long-term dynamics in an ecological network. PLoS ONE, 6(11): e26455.
  • Stefanescu, C. (2001). The nature of migration in the red admiral butterfly Vanessa atalanta: evidence from the population ecology in its southern range. Ecological Entomology, 26: 525-536.
  • Stefanescu, C. (2004). Seasonal change in pupation behaviour and pupal mortality in a swallowtail butterfly. Animal Biodiversity and Conservation, 27.2: 25-36.
  • Stefanescu, C., Colom, P., Barea-Azcón, J.M., Horsdfield, D., Komac, B., Miralles, A., Shaw, M.R., Ubach, A., Gutiérrez, D. (2022). Larval parasitism in a specialist herbivore is explained by phenological synchrony and host plant availability. Journal of Animal Ecology. DOI 10.1111/1365-2656.13689
  • Stefanescu, C.& Traveset, A. (2009). Factors influencing the degree of generalization in flower use by Mediterranean butterflies. Oikos, 118: 1109-1117.

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2024
Mapa del web | Notes legals | Crèdits

Projecte en conveni amb:

En col·laboració amb: