Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | EN

Prats alpins

Situats habitualment per sobre dels 2000 metres d’alçada i fins al nivell d’afloraments de rocam, en condicions de clima d’alta muntanya rigorós. Vegetació fortament herbàcia representada sobretot per festuques (Festuca sp.) i nombroses plantes de diferents grups, més o menys vistoses pel que fa a les flors.

Malgrat estar molt poc representats a la xarxa del CBMS, els prats alpins presenten un conjunt d’espècies d’alta muntanya associades amb un alt grau d’especialització. Gairebé una vintena d’espècies tenen la majoria de les seves cites a prats alpins. Diverses muntanyeses (gènere Erebia), en són clars exemples. La papallona de les ortigues (Aglais urticae) n’és un habitual representant, i també algunes donzelles, com l’alpina (Boloria pales). Entre els licènids el cupido menut (Cupido minimus) n’és també una espècie  típica.


La següent figura presenta aquelles papallones que, dins la xarxa del CBMS, apareixen en aquest hàbitat, ordenades segons un ordre decreixent de preferència. La pestanya Destacades indica aquelles espècies que superen en un 5% respecte la seva distribució de densitats la preferència per aquest hàbitat concret. A la pestanya Llista d'espècies apareix la taula amb els percentatges de les densitats de cada espècie en relació a aquest hàbitat, amb la llista del total de les espècies que han aparegut. A Itineraris apareix, en ordre decreixent, el percentatge de cobertura de l'hàbitat per cadascun dels itineraris de la xarxa, amb el nombre de visites de caracterització botànica a la columna Anys. A la pestanya Comunitats s'indica quins són els codis CORINE i noms de les comunitats vegetals identificades als itineraris que han estat incloses dins aquesta categoria d'hàbitat. En aquesta taula també apareix l'àrea (en m2) que ocupa cadascuna de les comunitats vegetals en el conjunt de la xarxa.


Referències

  • Bueno, D., Ballesteros, E., Masalles, R.M., Martí, E., 2013. Atles dels Ecosistemes dels Països Catalans. Història Natural dels Països Catalans v.13. Enciclopèdia Catalana

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2024
Mapa del web | Notes legals | Crèdits

Projecte en conveni amb:

En col·laboració amb: