Semblant a G. rhamni, amb la qual sovint coexisteix. Els mascles es distingeixen fàcilment dels de la llimonera perquè, tot i tenir el mateix color groc llimona de fons, presenten unes grans taques taronges a les ales anteriors. Les femelles, en canvi, són gairebé indistingibles de les de G. rhamni. Present per tota Catalunya excepte en les zones més extenses d’agricultura intensiva i les zones més humides dels Pirineus. Les poques cites a la Val d’Aran podrien tractar-se de confusions amb G. rhamni o bé correspondre a exemplars dispersius. Apareix des del nivell del mar fins a l'alta muntanya, però assoleix la màxima abundància a la terra baixa.
Papallona univoltina, amb un període de vol semblant al de G. rhamni. A diferència d'aquesta, però, mostra una certa tendència a comportar-se com a bivoltina, amb una generació parcial estival numèricament poc important. Hiberna com a adult, no essent rar veure exemplars actius en dies assolellats i càlids en ple hivern. En general, surt de la hibernació lleugerament abans del que ho fa G. rhamni.
Llegiu-ne més ...Les imatges i fotografies que trobareu en aquest web són propietat dels seus autors. Queda totalment prohibida la reproducció total o parcial, còpia, comunicació pública, distribució, modificació, transformació, supressió, manipulació, i qualsevol altra forma d’utilització, amb o sense à nim de lucre de les imatges i fotografies que trobareu en aquesta web sense el permÃs exprés i per escrit del seu autor. Qualsevol d’aquestes accions realitzada sense l’autorització expressa del seu autor serà una infracció que es perseguirà conforme a la legislació vigent.
D'acordReferències a la revista Cynthia
La corba de vol es calcula com una abundà ncia relativa al llarg de la temporada BMS, a partir de les dades d’estacions que comparteixen una regió climà tica comuna. Al grà fic es mostra la fenologia diferenciada per a les regions climà tiques en què s'ha pogut calcular. Per a més informació del mètode de cà lcul consulteu l'apartat Anà lisi de les dades
La preferència d'una espècie per un hà bitat es visualitza en un primer grà fic que mostra, en forma percentual, la densitat anual mitjana (exemplars en 100 m) que presenta l'espècie en aquell hà bitat en comparació amb les densitats que presenta a la resta dels hà bitats. Per a més informació visitar l’apartat anà lisi de dades.
El grau d'especialització per un hà bitat concret es calcula amb l'Ãndex d’especialització (SSI). El grà fic mostra el lloc que ocupa el SSI de l’espècie respecte el conjunt dels SSI de la resta d'espècies aparegudes a la xarxa CBMS. Aquest grà fic s’ha reescalat per a atorgar una categoria entre 1 i 10 a les papallones de la xarxa CBMS, als valors més baixos es troben les espècies generalistes mentre que als més alts les especialistes. Per a més informació visitar l’apartat anà lisi de dades.
L’Ãndex TAO distribueix les espècies de la xarxa segons la seva preferència per hà bitats oberts i hà bitats tancats. Es calcula assignant valors positius per a hà bitats oberts i negatius per a hà bitats tancats, per després obtenir un valor mitjà per a cada espècie que reflecteix la seva preferència a la xarxa CBMS. Un valor més baix indica una preferència pels ambients més tancats i un de més alt pels ambients oberts. Per a més informació visitar l’apartat anà lisi de dades.
Les barres representen l'abundà ncia mitjana (mitjana anual del nombre d'exemplars en 100m) de l'espècie en rangs altitudinals de 200 m. Les lÃnies representen el rang d'abundà ncia (mÃnim-mà xim). Passant per damunt el grà fic s'obté informació sobre els valors exactes d'abundà ncia aixà com de mida de la mostra (nombre d'itineraris) amb què s'ha calculat la densitat mitjana en cada rang altitudinal.
El grà fic mostra la tendència temporal en l'abundà ncia a nivell regional i en el conjunt de la xarxa CBMS. Podeu clicar a la caixeta de sota per canviar la tendència regional. Per més detalls sobre com s’ha calculat aquest Ãndex vegeu l'apartat anà lisi de les dades.
El mapa d’abundà ncies mostra la mitjana dels Ãndexs anuals per als diferents transsectes del CBMS al llarg de tota la sèrie de dades. Clicant sobre els punts d’aquest mapa podeu accedir a les fitxes d’itinerari. El mapa de tendències mostra la tendència de l’espècie en cadascun dels itineraris. Clicant damunt els punts d’aquest mapa accedireu a la fitxa de l’espècie x itinerari. La taula agrupa les dades d’abundà ncies i tendències i en permet l’ordenació. Si cliqueu a la casella de tendència de qualsevol dels itineraris, entrareu a l’apartat Resultats d'espècie per itinerari.
Canvieu de fitxa
CaracterÃstiques
FamÃlia: Pieridae
Codi BMS: piegcl
Estatus IUCN:
Preocupació menor
Il·lustracions de Richard Lewington extretes de l'obra Tolman & Lewington (1997) Butterflies of Britain and Europe, traduïda i publicada en castellà per Lynx Edicions. Là mina 17, 58.