Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | EN

Tenir parcs i jardins connectats entre ells augmenta la diversitat de papallones a la ciutat

Així com les persones amb mobilitat reduïda necessiten una ciutat sense barreres arquitectòniques que els faciliti moure’s d’un lloc a l’altre, les papallones també necessiten facilitats per arribar a una ciutat i viatjar-hi per dins. Un estudi publicat a la revista Landscape Ecology i liderat per les investigadores Clàudia Pla-Narbona, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, i Yolanda Melero, del CREAFconclou que tenir parcs i jardins ben connectats, propers entre ells en 1 km a la rodona i amb poca densitat d’edificacions entremig, augmenta la diversitat de papallones a la ciutat i el nombre d’individus de les espècies més escasses.  

L’estudi s’ha realitzat utilitzant la ciutat de Barcelona com a laboratori i demostra que les zones verdes de la ciutat que compleixen aquestes característiques tenen més espècies de papallones, incloses les que tenen menys capacitat per dispersar-se. En la investigació també hi ha participat personal investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG), la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i la Universidad Autónoma de Madrid (UAM). L’estudi recomana enfocar els esforços de gestió en funció de les diferents tipologies de papallones, començant per les absents i les més escasses. “Si es millora la connectivitat de les zones verdes de la ciutat es permet que aquestes papallones arribin des de Collserola i puguin viatjar per la ciutat, augmentant, així, la biodiversitat de papallones. Després cal millorar els hàbitats de la ciutat”, explica la Yolanda Melero, investigadora del CREAF. 

Les reines de la ciutat 

L’estudi ha agrupat les papallones de Catalunya en quatre tipologies funcionals segons les seves capacitats i requeriments, i ha trobat que a Barcelona hi manquen les espècies de papallones amb menys capacitat de mobilitat i les més exigents pel que fa a la dieta, és a dir, les que tenen erugues que s’alimenten de només una o poques espècies de plantes. “Aquestes espècies viuen ben a prop, a la serra de Collserola, però Barcelona els suposa una barrera ecològica impenetrable”, explica la Clàudia Pla-Narbona, tècnica del Museu de Ciències Naturals de Granollers. En contrast, les papallones més abundats de Barcelona, les reines de la ciutat, són totes aquelles espècies que poden viatjar més i que s’alimenten de moltes plantes diferents (generalistes). “A mesura que es va disminuint la mobilitat de les espècies i augmenta la generalització tròfica, va disminuint l’abundància d’individus de cada espècie dins de la ciutat”, aclareix la Yolanda Melero. 

Millor una comunitat més equilibrada 

Amb aquestes dades, la investigació posa de manifest que les 36 espècies de papallona presents a Barcelona formen una comunitat homogènia i empobrida, ja que un terç de les espècies de la ciutat són molt abundants, i els altres dos terços tenen poblacions escasses en individus. “Si centrem els esforços de gestió en els grups d’espècies absents o poc abundants, no només s’augmentarà el nombre total d’espècies, si no que tindrem una composició de la comunitat rica, diversa i equilibrada”, conclou en Constantí Stefanescu, coautor de l’estudi, investigador associat del CREAF i investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers. 

Crida a voluntaris 

L’estudi s’ha dut a terme gràcies a les dades aportades per una trentena de persones voluntàries que participen en l’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS (Urban Butterfly Monitoring Scheme en anglès), un projecte de ciència ciutadana liderat pel CREAF que des de 2018 realitza el seguiment de les papallones de Barcelona i Madrid, i des de 2021 també de Sabadell. Les dades que s’han utilitzat en l’estudi son les recollides a Barcelona el 2018 i 2019. 

“A l’uBMS trobem de tot, des d’adolescents i jubilats sense coneixements previs en el món dels lepidòpters fins a persones que són unes cracks de les papallones, però totes elles surten cada quinze dies amb entusiasme, des de març fins a octubre, per identificar i comptar les papallones que veuen en algun dels 27 parcs i jardins que poden escollir, mentre realitzen un transsecte fix de 300 m i un passeig lliure pel parc”, diu la Yolanda Melero, coordinadora de l’uBMS, per explicar com s’hi participa. “Aquet març comença la temporada 2022 i qualsevol persona s’hi pot apuntar!”, anima la Yolanda. El projecte està coordinat pel CREAF i compta amb la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad  Autónoma de Madrid, l’associació ADENC i Replantegem.  

Les dades amb els trets de cada espècie per fer els quatre grups funcionals de papallones s’han obtingut del Pla de seguiment de ropalòcers de Catalunya CBMS (Catalana Butterfly Monitoring Scheme, en anglès), coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers.  

Article de referència:  

Pla-Narbona, C.; Stefanescu, C.; Pino, J.; Cabrero-Sañudo, F. J.; García-Barros, E.; Munguira, M. L. & Melero, Y2021. “Butterfly biodiversity in the city is driven by the interaction of the urban landscape and species traits: a call for contextualised management.” Landscape Ecologyhttps://doi.org/10.1007/s10980-021-01347-y

 

Fotografia de la portada: La blanqueta de la col (Pieris rapae), com aquest exemplar observat al parc de la Trinitat de Barcelona, és una de les papallones més abundants de la ciutat degut a la seva gran capacitat de mobilitat i a la seva dieta generalista. Autor: Jordi Sánchez.



Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2024
[Web map] | [Notes legals] | Créditos

[Project in agreement with:]

En colaboración con: