Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | EN

Es presenta l’informe 'Els pol·linitzadors silvestres a Catalunya', que ha de servir per marcar les línies d’actuació en el futur pla de conservació d’aquests insectes

L'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 és una iniciativa impulsada pel Govern de la Generalitat de Catalunya que pretén, com a principal objectiu, frenar la pèrdua de biodiversitat que es constata al país. Un dels eixos d'aquesta estratègia és elaborar un Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres (PIPOL), focalitzat en redreçar la situació adversa que pateixen els pol·linitzadors de forma generalitzada, tal com ja va posar de manifest l'informe de l'IPBES l'any 2016.

L'informe que s'ha presentat, del qual el Museu de Ciències Naturals de Granollers forma part de l'equip de redacció, és un recull molt exhaustiu que sintetitza el coneixement científic que tenim dels pol·linitzadors a Catalunya i marca el punt de partida del PIPOL. Consta de 125 pàgines i ha estat maquetat des del CREAF amb molta cura, amb profusió d'imatges i gràfiques per fer el text més entenedor i amè. L'informe s'estructura en dues parts. La primera s'inicia amb un capítol que sintetitza el rol que juguen els diferents grups d'insectes de pol·linitzadors en el funcionament dels ecosistemes terrestres, i destaca la importància de preservar les seves poblacions. És seguit per un capítol que recull els coneixements que tenim sobre la situació dels pol·linitzadors a Catalunya, i que evidencia el paper clau del CBMS com a eina de diagnosi d'aquesta situació.

La forta regressió que es constata a través del seguiment de les papallones catalanes serveix per estructurar el tercer capítol, on s'aprofundeix en les causes que les expliquen. Aquí es tracten factors tan coneguts com la intensificació agrícola, la pèrdua d'espais oberts, el canvi climàtic o les invasions biològiques. La situació més particular dels ambients agrícoles forma el cos dels dos següents capítols. El primer sobre la problemàtica al voltant dels productes fitosanitaris, d'extrema importància per entendre les regressions dels insectes pol·linitzadors en les zones agrícoles, i el segon sobre els dèficits en la pol·linització de conreus a Catalunya i la manera de combatre-ho. La primera part de l'informe es tanca amb una breu proposta de les línies mestres que caldria seguir per millorar el coneixement dels pol·linitzadors al nostre país, i amb unes conclusions i missatges clau.

La segona part de l'informe és de caràcter molt més aplicat i consta de dos capítols. Un primer identifica els àmbits prioritaris d'actuació per desenvolupar i assolir els objectius del PIPOL, mentre que un segon desenvolupa amb més detall la proposta de mesures i bones pràctiques per afavorir els pol·linitzadors.

Pensem que aquest informe ha de convertir-se en un referent i una eina molt útil, tant pels científics (perquè recull una ingent quantitat de bibliografia especialitzada i actualitzada sobre la temàtica), com per gestors i polítics (perquè marca unes línies clares a seguir per millorar la situació preocupant dels pol·linitzadors), com pel públic interessat en aquests insectes i el servei ecosistèmic que ofereixen. 

Podeu descarregar l'informe al següent enllaç: https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/observatori-patrimoni-natural-biodiversitat/polinitzadors/Polinitzadors-silvestres-catalunya.pdf

Imatge de la portada: Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra). Autoria: Andreu Ubach.



Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2024
[Web map] | [Notes legals] | Créditos

[Project in agreement with:]

En colaboración con: