Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació

CA | EN

Com afecta la meteorologia i els esdeveniments climàtics extrems a les papallones?

El Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), des de l’àrea de recerca de lepidòpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers i en col·laboració amb investigadors del Servei Meteorològic de Catalunya, publica a la revista Oecologia un nou treball en què analitzem les respostes poblacionals de les papallones a diferents esdeveniments climàtics a partir de les dades recollides entre 1994 i 2020 pel propi CBMS.

En aquest estudi s’han utilitzat dades de 78 espècies en 146 localitats, tenint en compte l’heterogeneïtat del territori català i dues regions bioclimàtiques, la mediterrània humida i la subalpina. Per a cada espècie i regió climàtica s’ha calculat el creixement anual entre anys consecutius, i s’ha correlacionat amb les mitjanes de la temperatura i precipitació experimentades prèvies al període de vol  durant l’estiu, tardor, hivern i primavera. Pel que fa als models de dinàmica poblacional, també s’ha incorporat un factor de denso-dependència: l’índex poblacional de l’any anterior. Aquest s’ha emprat com factor predictiu del creixement anual. 

La segona part del treball, s’ha centrat a analitzar com les explosions i cracs poblacionals de les papallones (és a dir, les situacions en què s’observen augments o davallades poblacionals extremes) es relacionen amb extrems climàtics (estacions anòmalament càlides o fredes, o plujoses o seques).


Imatge: La fúria (<a target='_blank' href='https://www.catalanbms.org/es/especies/heseta/'>Erynnis tages</a>) és una espècie molt vulnerable als períodes càlids, que poden comprometre el seu creixement poblacional. Autor: Jordi Corbera
 La fúria (
Erynnis tages) és una espècie molt vulnerable als períodes càlids, que poden comprometre el seu creixement poblacional. 

Els resultats revelen diferents aspectes interessants que relacionen els règims climàtics amb les dinàmiques poblacionals de les papallones:

  • La precipitació hivernal i primavera promou efectes positius en el creixement poblacional de moltes espècies, un fenomen evident especialment a la regió mediterrània i en espècies que tenen una sola generació anual. Suposadament, aquests efectes actuen sobre els estadis larvaris, que es beneficien d’una major disponibilitat d’aliment i d’una major supervivència en aquestes circumstàncies.
     
  • Es visualitzen efectes negatius per  la pluja estival en la generació de papallones de l’any següent, suposadament a causa de la menor activitat dels adults i, en conseqüència, de la reducció en la fecunditat que això comporta.
     
  • Les tardors i els hiverns càlids generen efectes consistentment negatius, tant a la regió mediterrània com subalpina, causats majoritàriament per l’esgotament de les reserves metabòliques en els estadis larvaris hivernants.
     
  • Es percep una influència ubiqua dels factors relacionats amb la denso-dependència, els quals regulen les poblacions d’acord amb el que prediu la teoria ecològica (davallades poblacionals quan la densitat és alta, augments poblacionals quan la densitat és baixa). Aquest escenari no és aplicable en les espècies que segueixen tendències poblacionals negatives.
     
  • Certs esdeveniments climàtics externs generen un efecte magnificant de les disminucions de poblacionals quan es produeixen certs esdeveniments climàtics extrems, provocant cracs poblacionals en la majoria d’espècies a la regió mediterrània.

L’article conclou que les dinàmiques poblacionals de les papallones són fortament dependents dels règims de temperatura i precipitació anuals, amb diferències segons la regió climàtica i, fins a un cert punt, segons el voltinisme de les espècies. També s’observa un efecte molt important de la denso-dependència, el qual és adient per explicar en alguns casos les explosions i els cracs poblacionals. 

Els resultats són preocupants en un context de canvi climàtic en el qual les regions mediterrànies poden patir efectes més severs de les sequeres, així com tardors i hiverns cada cop més càlids.
 

Podeu trobar l’article sencer a la següent referència:

Ubach, A., Páramo, F., Prohom, M., Stefanescu, C. Weather and butterfly responses: a framework for understanding population dynamics in terms of species’ life-cycles and extreme climatic events. Oecologia (2022). https://doi.org/10.1007/s00442-022-05188-7

Autoria imatges
Fotografia capçalera: Andreu Ubach
Fotografia article: Jordi Corbera

 


 



Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2024
[Web map] | [Notes legals] | Créditos

[Project in agreement with:]

En colaboración con: