Presentació
 El perquè d'una xarxa de seguiment de papallones?
 Com funciona una xarxa de seguiment del BMS?
 Alguns exemples de papallones a Catalunya

Presentació

L'any 1994 es va iniciar, amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, un projecte de seguiment de les poblacions de papallones: el Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (abreviat CBMS). La seva filosofia i metodologia coincidien plenament amb les del conegut BMS britànic d'on va prendre el nom: conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transectes fixos, per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals. La utilització de les papallones en aquests projectes respon al seu contrastat caràcter bioindicador, a la seva popularitat i carisma, i al fet d'haver experimentat, en temps recents, regressions generalitzades arreu d'Europa.

Inicialment, la xarxa de seguiment constava d’11 estacions de mostratge situades al quadrant nord-est de Catalunya. Aquest nombre s’ha anat incrementant anualment i, un cop acabada la desena temporada l’any 2003, se situava ja en 46 estacions repartides per bona part de la geografia catalana i a les illes Balears. Paral·lelament a aquest augment, els aspectes estructurals del projecte han anat millorant de forma sensible, amb la creació d’un programa informàtic especialment dissenyat per emmagatzemar i explotar la informació acumulada, amb la caracterització de les comunitats vegetals en cadascuna de les estacions i amb la definició d’un sistema d’informació geogràfica (SIG) aplicat a la xarxa. Totes aquestes millores han convertit el CBMS en una de les bases de dades més importants sobre la biodiversitat catalana i, també, sobre l’ecologia de les papallones de la zona mediterrània.

El perquè d'una xarxa de seguiment de papallones?

És un fet incontestable que la forta pressió antròpica i les profundes i ràpides transformacions que ha experimentat l'entorn en els darrers decennis estan tenint un impacte molt important en els poblaments faunístics i florístics d'arreu del Planeta. A la Mediterrània, i més particularment a Catalunya, l'ús actual del territori i la seva interacció amb el canvi climàtic estan donant lloc al que es podria anomenar un canvi global molt accentuat, un fenomen que està rebent l'atenció d'especialistes de camps molt diversos (vegeu, p.ex., el monogràfic sobre aquesta temàtica al número 21(1998) de la revista Medi Ambient. Tecnologia i Cultura).

Conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transectes fixos, per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals.Encara que ningú dubta que aquests canvis s'estan produint, resulta molt més difícil precisar de quina manera estan afectant els ecosistemes naturals i com és previst que ho continuïn fent en el futur. Per exemple, tant el desconeixement biològic de molts grups animals i vegetals com les dificultats pràctiques i metodològiques per mesurar l'evolució de les poblacions al camp, suposen un seriós impediment. Tot i així, també és manifesta la necessitat de disposar de mecanismes que permetin diagnosticar l'estat dels sistemes naturals i valorar llurs respostes en front les noves condicions a què són sotmesos. En aquest sentit, als darrers anys, una de les opcions més àmpliament utilitzades ha estat el monitoratge de grups bioindicadors.

Breument, es pot dir que el monitoratge serveix per obtenir dades sobre l'abundància d'un organisme (o d'un grup d'organismes) al llarg del temps i, per tant, conèixer quines són les seves fluctuacions poblacionals a l'àrea estudiada. Per tal que un conjunt d'organismes sigui considerat com a bon grup bioindicador és necessari que reuneixi una sèrie de condicions, com per exemple: ser molt sensible al seu entorn i reaccionar ràpidament amb canvis d'abundància quan les condicions del medi es modifiquen, ser de fàcil identificació, incloure un número suficient d'espècies que englobin un ampli espectre d'hàbitats diferents, etc. El grup idoni de bioindicadors varia segons el tipus d'ambient que es vulgui estudiar. Per exemple, les comunitats d'invertebrats aquàtics reflecteixen amb molta precisió l'estat de la qualitat de les aigües d'un riu i han estat tradicionalment escollides com a bioindicadors dels ecosistemes dulceaqüícoles. Els líquens són molt sensibles a la pol·lució atmosfèrica i en conseqüència s'utilitzen en alguns estudis com a grup bioindicador de la qualitat de l'aire. En el medi terrestre, a part dels ocells, cal destacar l'interès creixent per les papallones.

En efecte, les papallones diürnes (ropalòcers) reuneixen una sèrie d'avantatges que les converteix en un excel·lent grup bioindicador:

•  Mostren una gran sensibilitat respecte la composició i estructura de la vegetació: hi ha moltes espècies que, en el seu estat larvari, depenen exclusivament d'un reduït nombre de plantes nutrícies. Si aquestes plantes desapareixen o escassegen, les poblacions de les papallones inicien una ràpida davallada. Molts cops no és necessari que les plantes nutrícies desapareguin; pot ser suficient que canviïn les condicions microclimàtiques o el tipus de gestió a què són sotmeses. Per exemple, la introducció o l'eliminació d'un element com la pastura, pot fer canviar radicalment les condicions d'un prat i la fauna de papallones que l'acompanya.



•  Una part important de les espècies són sedentàries i es veuen molt afectades pel fenomen de la fragmentació de l'hàbitat. En efecte, la connexió entre poblacions properes disminueix ràpidament si es creen barreres o desapareix hàbitat favorable, i aquest progressiu isolament comporta, a vegades en poc temps, una elevada freqüència d'extincions locals.



•  Són extraordinàriament sensibles al clima i responen marcadament (amb canvis fenològics, d'abundància i de distribució geogràfica) a fenòmens com l'escalfament global i les variacions en els règims termo i pluviomètric.



•  Tal com es desprèn d'un estudi molt recent (van Swaay & Warren, 1999), al llarg d'aquest segle un nombre elevadíssim d'espècies europees han experimentat regressions alarmants, principalment per la destrucció i modificació dels hàbitats.



•  Juguen un paper fonamental dins de l'ecosistema, tant com a consumidors primaris (herbívors) com per servir de font d'aliment per a molts consumidors secundaris (depredadors i parasitoids). Per tant, tot allò que les afecta ho fa també, de retruc, a molts altres organismes.



•  Finalment, el seu gran valor estètic i la relativa facilitat amb què es poden identificar les ha convertit en un grup molt popular. Són molts els naturalistes que les observen regularment i són capaços de reconèixer les espècies que viuen en les àrees on centren les seves activitats, una cosa del tot impensable en altres grups d'animals invertebrats.

No és estrany, doncs, que des de l'inici de la implantació de les tècniques de monitoratge, les papallones hagin representat un paper destacat. Així, ja a mitjan de la dècada dels 70, un grup d'investigadors de l'Institute of Terrestrial Ecology (Anglaterra), liderat per E. Pollard, va desenvolupar una metodologia senzilla per valorar objectivament els canvis d'abundància de les papallones diürnes: el Butterfly Monitoring Scheme. La tècnica es basava en la repetició de censos visuals al llarg de transsectes fixos, i de seguida va guanyar una gran popularitat entre científics i aficionats i va ser adoptada com un mètode estandarditzat per monitorar papallones arreu del país. A la dècada dels 90, altres països europeus (entre ells, Catalunya, Bèlgica, Finlàndia i Holanda) han incorporat xarxes de seguiment equiparables al BMS anglès. A Catalunya, en particular, el BMS s'ha consolidat amb un gran èxit i, en l'actualitat, constitueix el projecte de monitoreig amb una sèrie temporal més llarga al país.

Com funciona una xarxa de seguiment del BMS?

Per a una descripció detallada del funcionament del BMS, remetem al lector interessat al llibre de Pollard & Yates (1993) i al treball de Stefanescu (2000). Tanmateix, a l'apartat Metodologia s'inclou un breu resum dels aspectes metodològics essencials, i també de qüestions més pràctiques en relació al cas concret de la xarxa catalana o CBMS.