© Fotografia: Josep Ramon Salas

Femella de Maculinea arion ponent ous en una inflorescència de serpoll, Thymus serpyllum

Aquesta papallona és molt emblemàtica com a símbol de la conservació dels invertebrats. En molts països d'Europa ha patit regressions importants per la destrucció de l'hàbitat i, des de fa uns anys, gaudeix de protecció internacional i figura als llistats del Conveni de Berna i de la Directiva d'hàbitats. A Catalunya, tot i ser escassa, ocupa una àmplia franja que s'estén al llarg gairebé de tots els Pirineus, sistema Transversal, Montseny, muntanyes del Moianès i cingles de Bertí. M. arion és una espècie que manté poblacions isolades i formades per un nombre petit d'individus, i necessita la combinació d'unes condicions ambientals molt determinades (prats de pastura i zones herboses en general, amb presència d'una elevada densitat de formiguers de Myrmica sabuleti en la proximitat de les plantes nutrícies de les erugues -serpoll, Thymus serpyllum, i orenga, Origanum vulgare-). La larva s'alimenta de les inflorescències d'aquestes plantes durant els primers estadis, però després es deixa caure a terra on és recollida i transportada a l'interior de nius de M. sabuleti. Adopta, llavors, una dieta carnívora i durant l'hivern i la primavera s'alimenta dels immadurs d'aquestes formigues. La crisàlide es desenvolupa a l'interior dels formiguers i l'adult emergeix a començaments d'estiu. Al BMS, M. arion està representada per unes poques poblacions, entre les quals destaca una de molt estable situada a la muntanya mitjana del Montseny, d'on prové l'exemplar fotografiat.

© Fotografia: Marta Miralles

Cynthia cardui, una papallona amb tendències migratòries molt marcades

El BMS té un paper fonamental en l'estudi de les migracions a llarga distància d'algunes espècies de papallones diürnes. Un exemple clar el proporcionen les investigacions que recentment s'han dut a terme sobre C. cardui. En un primer estudi basat majoritàriament en dades del BMS, es va determinar amb precisió quines són les seves pautes migratòries a Catalunya. Es va comprovar que l'espècie és incapaç d'hivernar amb èxit a les nostres latituds i que les poblacions comencen a refer-se a finals de primavera, coincidint amb la immigració massiva d'exemplars procedents del continent africà. A més, durant cada temporada l'abundància de C. cardui està molt correlacionada entre les diferents estacions de la xarxa: els anys en què és escassa en una localitat determinada es pot predir amb certesa que també és escassa en qualsevol altra localitat, i a l'inrevés. Posteriorment, es van combinar dades dels diferents projectes del BMS europeus per veure si els patrons migratoris coincidien en una escala molt més àmplia. Els resultats van ser en certa manera sorprenents ja que, tot i existir diferències molt marcades en la fenologia de l'espècie entre el sud i el nord d'Europa, es va trobar una correlació altíssima entre els índexs anuals de l'espècie a escala de tots els països considerats en l'anàlisi (Anglaterra, Holanda, Bèlgica, Finlàndia i Catalunya). Es pot concloure, doncs, que l'abundància de C. cardui al nord d'Europa depèn de la intensitat amb què tenen lloc les migracions primaverals des del continent africà, i que hi tenen un paper secundari altres factors com l'èxit reproductiu dels migradors i les condicions climatològiques de la temporada.

© Fotografia: Josep Ramon Salas

Charaxes jasius a l'itinerari de Fitor

Entre les espècies més típicament mediterrànies de la nostra fauna destaca, per la seva espectacularitat, C. jasius. La seva distribució és circummediterrània i ressegueix fidelment l'àrea de la seva planta nutrícia, l'arboç Arbutus unedo. C. jasius és present en bona part de les estacions de la xarxa BMS, si bé és a Fitor, al massís de les Gavarres, on assoleix la màxima abundància. En aquest indret s'estan duent a terme estudis detallats sobre la seva ecologia, que ajudaran a interpretar les oscil·lacions d'abundància que es detecten al conjunt de la xarxa del BMS. D'altra banda, la comparació dels resultats dels itineraris amb els obtinguts amb una metodologia més intensiva, la captura amb esquer i el marcatge posterior i alliberament dels individus ha permès comprovar que les dades fenològiques del BMS reflecteixen amb tota precisió la corba de vol real de l'espècie.

© Fotografia: Josep Ramon Salas

Euchloe crameri a la timoneda d'Alfés

El BMS aporta dades molt sòlides que mostren la gran sensibilitat dels lepidòpters als factors climàtics. És habitual, per exemple, que, en certes espècies, poblacions independents i allunyades unes de les altres fluctuïn de manera sincrònica. Això només és possible si un factor de caràcter molt global afecta, per sobre d'altres de tipus més local, la seva dinàmica poblacional. Hi ha moltes raons per suposar que el clima és el factor que, ja sigui de forma directa o indirecta, dóna lloc als canvis sincrònics detectats a la xarxa BMS. Una de les espècies que ha experimentat un canvi sincrònic més marcat l’any 1998 ha estat E. simplonia, les poblacions de la qual han sofert una davallada molt espectacular arreu de Catalunya. A la xarxa del BMS, l'índex anual global ha passat d'un valor de 57.1 l’any 1997 a 17.1 l’any 1998, i els descensos poblacions s'han enregistrat en 17 de les 18 estacions on l'espècie és present. El motiu d'aquesta davallada es desconeix, i possiblement caldran sèries temporals molt més llargues que les disponibles actualment per poder associar les fluctuacions poblacionals observades amb aspectes climatològics concrets.