Transectes i recomptes
 Índexs d'abundància
 Estimació de les fluctuacions poblacionals
 Informatització de les dades
 Recollida de variables addicionals
 Consells per a realitzar un itinerari

Transectes i recomptes

Seccions del transecte 41 al Mas de
Melons, comarca del Segrià

Els recomptes es duen a terme durant el matí, a qualsevol hora compresa entre les 10-14 h, sempre que les condicions meteorològiques siguin favorables. La nuvolositat s'expressa en forma percentual a partir de les dades de cada secció i la velocitat del vent s'estima al principi i al final de l'itinerari segons l'escala de Beaufort. En general, els recomptes no es consideren vàlids si el vent supera una força 4 o si la nuvolositat supera un 50% (en aquest últim cas, l'activitat dels ropalòcers disminueix ostensiblement fins i tot sota una alta temperatura ambiental). En darrer terme, la decisió d'incloure o no un mostreig realitzat si les condicions ambientals no són les òptimes, es basa en la comparació amb els resultats obtinguts les setmanes anterior i posterior. Aquesta comparació permet detectar uns valors anormalment baixos (tant d'espècies concretes com de tota la comunitat) en cas que les condicions ambientals no compleixin els mínims necessaris.

L'àrea de mostreig s'estén dos metres i mig als costats
i cinc metres per davant de l'observador

El període oficial de recollida de dades comprèn 30 setmanes, des de la primera de març fins a l'última de setembre. Per a les setmanes en les quals no ha estat possible recórrer el transsecte, les dades s'estimen a partir de les mitjanes aritmètiques de les setmanes anterior i posterior; en principi no es consideren vàlides les dades d'un itinerari si les estimacions s'han fet per a períodes de dues o més setmanes consecutives. En algunes localitats, els recomptes s'allarguen als mesos d'octubre i novembre, però en cap cas aquestes dades addicionals són utilitzades en els càlculs dels índexs anuals d'abundància (vegeu més endavant).:

Fitxa de camp. Cliqueu damunt la
imatge per veure-la amb detall

Finalment, cal indicar que el mètode no aporta dades precises sobre l'abundància d'espècies marcadament arborícoles (p. ex.: Neozephyrus quercus, Satyrium w-album, Apatura ilia). És molt possible, tanmateix, que l'abundància d'aquestes espècies en els recomptes estigui positivament correlacionada amb els seus nivells poblacionals.

Índexs d'abundància

Originalment, la metodologia del BMS es dissenyà per estimar quantitativament i de manera senzilla els canvis numèrics en les poblacions de ropalòcers. Amb aquest objectiu, al final de la temporada es calcula per a cada espècie un índex anual d'abundància, el qual es basa en la suma dels recomptes setmanals i que permet la comparació de les fluctuacions poblacionals entre dos anys successius. L'índex anual és una mesura relativa i, com a tal, no proporciona una estimació de la magnitud poblacional absoluta d'una espècie en una localitat. Això no obstant, tots dos paràmetres estan positivament correlacionats i, per tant, pot considerar-se que l'índex anual reflecteix d'una manera fidedigna la dinàmica poblacional d'una espècie.

Quan la fenologia és suficientment clara com per detectar generacions discretes, els índexs anuals d'abundància es poden calcular per separat per a cada generació. En el Regne Unit, per exemple, així es fa en les espècies bivoltines, en les quals, a més, s'utilitza únicament l'índex de la segona generació per analitzar oscil·lacions poblacionals. Això és causat pel fet que la segona generació és normalment la més abundant i la que proporciona uns recomptes més fiables. En espècies que hibernen com a imago (p. ex.: Gonepteryx spp., Libythea celtis, Inachis io, Aglais urticae, Polygonia c-album, etc.) també hi ha la possibilitat de calcular per separat un índex anual dels exemplars nascuts l'any anterior i un índex anual per a les noves generacions de la temporada. Aquesta subdivisió de l'índex pot ésser útil per analitzar l'èxit de la hibernació, i relacionar-lo amb diferents variables ambientals.

A Catalunya, la fenologia de moltes papallones és força més complexa que al Regne Unit o Holanda, sobretot pel fet que les restriccions climàtiques són menys accentuades. Si bé hi ha un nombre important d'espècies univoltines, moltes d'altres mostren una estratègia més flexible i presenten dues o més generacions anuals. Existeix, a més a més, una certa variabilitat segons les condicions meteorològiques de la temporada i són freqüents les espècies bivoltines amb una tercera generació parcial, així com les polivoltines amb un nombre variable de generacions. El resultat és que en molts casos les generacions es van succeint ininterrompudament mentre el bon temps ho permeti, essent de vegades impossible distingir els successius màxims poblacionals. Per aquest motiu, en el CBMS es calcula un únic índex anual d'abundància que, d'altra banda, reflecteix l'èxit de l'espècie al llarg de tot el període de vol comprès dins de les 30 setmanes oficials de la temporada. No es descarta, tanmateix, que en el futur es reconsideri aquest aspecte i que es calculi un índex anual per a la primera generació (que gairebé sempre queda ben delimitada en el temps) i un altre per a les generacions posteriors.

A part de l'índex anterior, puix que els itineraris incorporen dades de diverses seccions, és possible calcular també un índex anual d'abundància per espècie i secció. Aquest índex és útil per avaluar les preferències ambientals d'una espècie, així com els canvis d'abundància i de distribució que pot experimentar una població a causa de la modificació dels hàbitats (ja sigui com a resultat d'una gestió activa o per un procés natural i espontani).

Estimació de les fluctuacions poblacionals

La xarxa del BMS recull dades relatives a un nombre elevat d'estacions i, per tant, cal disposar d'un mètode que permeti el tractament simultani de tota aquesta informació. Amb aquesta finalitat es calcula un índex anual global, que agrupa les dades de totes les estacions i que és útil per analitzar els canvis poblacionals que una espècie experimenta a tot el territori.

Aquest índex es calcula segons el mètode de l'estimació de les raons anuals (Cochran, 1963), i per a això s'utilitzen els índexs anuals d'abundància de totes les estacions que han aportat dades durant parelles d'anys successius. En una primera fase del British BMS, les raons anuals es calculaven dividint la suma dels índexs de l'any 2 per la suma dels índexs de l'any 1, i aquestes raons s'anaven multiplicant de forma encadenada per un valor arbitrari de 100 fixat per a l'any de l'inici del projecte. Posteriorment, Moss & Pollard (1993) comprovaren que una transformació logarítmica dels índexs anuals minimitza l'efecte distorsionador que poden tenir els valors d'una població concreta amb una magnitud molt superior a la resta de les localitats. Les fórmules utilitzades per aquests autors són les que s'han adoptat en el CBMS, on també s'ha assignat un valor arbitrari de 100 als índexs globals del 1994, és a dir, el primer any de funcionament del projecte.

Informatització de les dades