 Alguns consells pràctics per fer el transecte del BMS:
Període oficial del CBMS Oficialment, el BMS es comença l'1 de març i s'acaba el 26
de setembre, és a dir, inclou un total de 30 setmanes (veure
el calendari oficial). S'han
de fer els transectes un cop a la setmana, però no és
necessari que sempre es facin el mateix dia de la setmana. Aquest
any, el dia 1 de març cau en dissabte, per la qual cosa les
setmanes del BMS comencen dissabte: la setmana 1 va del dissabte
1 de març al divendres 7, la 2 del dissabte 8 al divendres 14,
etc. Sempre és preferible fer els mostratges a començaments
de la setmana (aquest any, p. ex., el dissabte, diumenge o dilluns).
D'aquesta manera s'evita córrer el risc de perdre el mostratge
si les condicions meteorològiques no són les adequades els darrers
dies de la setmana.
És important fer els transectes amb sol durant els primers
mesos, perquè la temperatura ambiental pot ser fàcilment inferior
als 20ºC i les papallones necessiten escalfar-se directament amb
el sol. Quan hi ha núvols, la seva activitat pràcticament disminueix
fins a zero. També disminueix ostensiblement en cas de vent fort
i fred. Per tant, procureu escollir dies ben assolellats per fer
els transectes, ja que si no els comptatges reflectiran unes condicions
ambientals desfavorables més que no pas una manca real de papallones.
L'hora de començament més recomanable és al voltant de les 12-13
h. Més endavant, quan les temperatures pugen sensiblement (al
maig-juny), es pot començar més d'hora. En ple estiu, als ambients
més àrids, es pot començar fins i tot a les 9 h.
Complements per al mostreig: caçapapa-
llones, prismàtics, guia de camp i fitxes És també molt important fer els recorreguts amb un salabret,
que us permetrà capturar els exemplars d'identificació dubtosa
i examinar-los amb més deteniment abans de deixar-los anar.
En cas de què no quedi clar de quina espècie es tracta, hauríeu
de matar-los (apretant el tòrax lleugerament amb els dits uns
pocs segons) i guardar-los en un sobret de paper, tot indicant
la secció d'on provenen i el dia de captura. Evidentment, n'hi
ha prou amb una mostra d'un exemplar per espècie dubtosa. Penseu
que les poblacions de la gran majoria de les espècies estan
composades per milers d'individus, per la qual cosa l'impacte
produït en sacrificar un o dos exemplars és nul. En tot cas,
no dubteu en contactar amb el coordinador
del projecte sempre que tingueu algun dubte.
Quan captureu un exemplar per examinar-lo i l'hagueu de seguir
lluny del recorregut, deixeu de comptar les papallones. Fixeu-vos
en el lloc on deixeu l'itinerari per tornar-hi després i reprendre
el comptatge. Recordeu que és molt important mantenir sempre
la mateixa distància de comptatge i passar sempre pel mateix
indret. Sempre hi ha una certa tendència a comptar fins més
lluny quan la densitat de les espècies és baixa (p. ex. quan
comencen a emergir les generacions), i reduir-la quan aquestes
es fan més abundants. Evidentment això és un error greu, perquè
d'aquesta manera es distorsionen les abundàncies reals al llarg
del període de vol de les espècies. D'altra banda, és sempre
preferible utilitzar límits naturals per definir la banda de
mostratge, més que no pas imposar-se sempre una distància de
5 m a totes les seccions (p.ex. els propis marges dels camins,
etc.).
L'escala de vent que fem servir és la de Beaufort, que va
del zero al 12. Els itineraris cal fer-los sempre amb valors
compresos entre 0-4 (a partir de 5/6 el vent és excessiu per
permetre l'activitat normal de les papallones). A nivell orientatiu,
els valors de l'escala es poden identificar per:
| 0 |
El fum s'eleva verticalment |
| 1 |
El moviment del fum indica amb prou feines
la direcció del vent. Quasi no es mouen les fulles. |
| 2 |
El vent se sent a la cara. Branques i fulles
es poden sentir lleugerament. |
| 3 |
Fulles i branques es mouen constantment.
Fulles seques són aixecades del terra |
| 4 |
Es mouen les branques petites. S'aixeca
pols i papers del terra. |
| 5 |
Es mouen arbres petits i branques grans.
Es formes ones petites en aigües interiors. |
| 6 |
Branques grans es mouen amb facilitat i
constantment. |
|
