19a setmana de la 14a temporada
 
Continguts
 Presentació
 Sobre el CBMS
 Metodologia
 Estructura de la xarxa
 Butlletí Cynthia
 Resultats
 Recursos
 Contacte i Crèdits
Metodologia > Consells per a realitzar un itinerari

Amunt Alguns consells pràctics per fer el transecte del BMS:


Període oficial del CBMS

Oficialment, el BMS es comença l'1 de març i s'acaba el 26 de setembre, és a dir, inclou un total de 30 setmanes (veure el calendari oficial). S'han de fer els transectes un cop a la setmana, però no és necessari que sempre es facin el mateix dia de la setmana. Aquest any, el dia 1 de març cau en dissabte, per la qual cosa les setmanes del BMS comencen dissabte: la setmana 1 va del dissabte 1 de març al divendres 7, la 2 del dissabte 8 al divendres 14, etc. Sempre és preferible fer els mostratges a començaments de la setmana (aquest any, p. ex., el dissabte, diumenge o dilluns). D'aquesta manera s'evita córrer el risc de perdre el mostratge si les condicions meteorològiques no són les adequades els darrers dies de la setmana.

És important fer els transectes amb sol durant els primers mesos, perquè la temperatura ambiental pot ser fàcilment inferior als 20ºC i les papallones necessiten escalfar-se directament amb el sol. Quan hi ha núvols, la seva activitat pràcticament disminueix fins a zero. També disminueix ostensiblement en cas de vent fort i fred. Per tant, procureu escollir dies ben assolellats per fer els transectes, ja que si no els comptatges reflectiran unes condicions ambientals desfavorables més que no pas una manca real de papallones. L'hora de començament més recomanable és al voltant de les 12-13 h. Més endavant, quan les temperatures pugen sensiblement (al maig-juny), es pot començar més d'hora. En ple estiu, als ambients més àrids, es pot començar fins i tot a les 9 h.


Complements per al mostreig: caçapapa-
llones, prismàtics, guia de camp i fitxes

És també molt important fer els recorreguts amb un salabret, que us permetrà capturar els exemplars d'identificació dubtosa i examinar-los amb més deteniment abans de deixar-los anar. En cas de què no quedi clar de quina espècie es tracta, hauríeu de matar-los (apretant el tòrax lleugerament amb els dits uns pocs segons) i guardar-los en un sobret de paper, tot indicant la secció d'on provenen i el dia de captura. Evidentment, n'hi ha prou amb una mostra d'un exemplar per espècie dubtosa. Penseu que les poblacions de la gran majoria de les espècies estan composades per milers d'individus, per la qual cosa l'impacte produït en sacrificar un o dos exemplars és nul. En tot cas, no dubteu en contactar amb el coordinador del projecte sempre que tingueu algun dubte.

Quan captureu un exemplar per examinar-lo i l'hagueu de seguir lluny del recorregut, deixeu de comptar les papallones. Fixeu-vos en el lloc on deixeu l'itinerari per tornar-hi després i reprendre el comptatge. Recordeu que és molt important mantenir sempre la mateixa distància de comptatge i passar sempre pel mateix indret. Sempre hi ha una certa tendència a comptar fins més lluny quan la densitat de les espècies és baixa (p. ex. quan comencen a emergir les generacions), i reduir-la quan aquestes es fan més abundants. Evidentment això és un error greu, perquè d'aquesta manera es distorsionen les abundàncies reals al llarg del període de vol de les espècies. D'altra banda, és sempre preferible utilitzar límits naturals per definir la banda de mostratge, més que no pas imposar-se sempre una distància de 5 m a totes les seccions (p.ex. els propis marges dels camins, etc.).

L'escala de vent que fem servir és la de Beaufort, que va del zero al 12. Els itineraris cal fer-los sempre amb valors compresos entre 0-4 (a partir de 5/6 el vent és excessiu per permetre l'activitat normal de les papallones). A nivell orientatiu, els valors de l'escala es poden identificar per:

0 El fum s'eleva verticalment
1 El moviment del fum indica amb prou feines la direcció del vent. Quasi no es mouen les fulles.
2 El vent se sent a la cara. Branques i fulles es poden sentir lleugerament.
3 Fulles i branques es mouen constantment. Fulles seques són aixecades del terra
4 Es mouen les branques petites. S'aixeca pols i papers del terra.
5 Es mouen arbres petits i branques grans. Es formes ones petites en aigües interiors.
6 Branques grans es mouen amb facilitat i constantment.

 

 
Darrera actualització: 10/06/08
Optimitzada a 800 x 600 píxels
i per a versions recents
dels navegadors
© Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS)
Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya
Museu de Granollers Ciències Naturals "La Tela"
Avda. Francesc Macià, 51 08402 Granollers
Telèfon i Fax: 93 870 96 51 E-mail: m.granollers.cn@diba.es