Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació


El projecte

L'any 1994 es va iniciar, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, un projecte de seguiment de les poblacions de papallones: el Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (abreviat CBMS). La seva filosofia i metodologia coincidien plenament amb les del conegut BMS britànic d'on va prendre el nom: conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transsectes fixos, per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals. La utilització de les papallones en aquests projectes respon al seu contrastat caràcter bioindicador, a la seva popularitat i carisma, i al fet d'haver experimentat, en temps recents, regressions generalitzades arreu d'Europa.

Inicialment, la xarxa de seguiment constava d’11 estacions de mostratge situades al quadrant nord-est de Catalunya. Aquest nombre s’ha anat incrementant anualment, de manera que l'any 2015 (un cop acabada la temporada número 22) han estat ja 142 les estacions que han aportat dades. La cobertura geogràfica també ha millorat dràsticament, i actualment es recullen dades en bona part de Catalunya, illes Balears i Andorra. En aquest darrer país existeix un programa de seguiment propi, el BMSAnd, per bé que la informació que proporciona s'integra juntament amb la del CBMS en una base de dades comuna.

Al llarg d'aquests anys, els aspectes estructurals del projecte han anat millorant també de forma sensible. S'ha dissenyat un programa informàtic per emmagatzemar i explotar la informació acumulada de manera eficient, estretament vinculat a un sistema d’informació geogràfica (SIG) aplicat a la xarxa. D'altra banda, es recull informació bàsica sobre les comunitats vegetals a les estacions que, mitjançant una actualització periòdica, permet documentar els canvis ambientals a nivell de cada recorregut de cens.

Totes aquestes millores han convertit el CBMS en una de les bases de dades més importants sobre la biodiversitat catalana i, també, sobre l’ecologia de les papallones de la zona mediterrània.


El perquè d'una xarxa de seguiment

Com a conseqüència de la forta pressió antròpica i de les profundes i ràpides transformacions que ha experimentat l'entorn en els darrers decennis, els poblaments faunístics i florístics estan patint canvis molt aparents, en molts casos clarament negatius. Encara que ningú dubta que aquests canvis s'estan produint, resulta molt més difícil precisar quina és la seva direcció i identificar les tendències que afecten les diferents espècies. Tot i així, els gestors del patrimoni natural necessiten disposar de mecanismes que els permetin diagnosticar quin és l'estat dels sistemes naturals i valorar la idoneïtat de les mesures adoptades per tal d'afavorir-los. Aquest és un dels principals objectius de l’anomenat monitoratge de grups bioindicadors.

Conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transectes fixos, per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals.

Breument, es pot dir que el monitoratge serveix per obtenir dades sobre l'abundància d'un organisme (o d'un grup d'organismes) al llarg del temps i, per tant, conèixer quines són les seves fluctuacions poblacionals a l'àrea estudiada. Per tal que un conjunt d'organismes sigui considerat com a bon grup bioindicador és necessari que reuneixi una sèrie de condicions, com per exemple: ser molt sensible al seu entorn i reaccionar ràpidament amb canvis d'abundància quan les condicions del medi es modifiquen, ser de fàcil identificació, incloure un número suficient d'espècies que englobin un ampli espectre d'hàbitats diferents, etc. El grup idoni de bioindicadors varia segons el tipus d'ambient que es vulgui estudiar. Per exemple, les comunitats d'invertebrats aquàtics reflecteixen amb molta precisió l'estat de la qualitat de les aigües d'un riu i han estat tradicionalment escollides com a bioindicadors dels ecosistemes fluvials. Els líquens són molt sensibles a la pol·lució atmosfèrica i en conseqüència s'utilitzen en alguns estudis com a grup bioindicador de la qualitat de l'aire. En el medi terrestre, a part dels ocells, cal destacar l'interès creixent per les papallones.

En efecte, les papallones diürnes (ropalòcers) reuneixen una sèrie d'avantatges que les converteix en un excel·lent grup bioindicador:

  • Mostren una gran sensibilitat respecte la composició i estructura de la vegetació: en el seu estat larvari depenen exclusivament d'un reduït nombre de plantes nutrícies i si aquestes plantes desapareixen o escassegen, les poblacions de les papallones inicien una ràpida davallada. Molts cops no és necessari que les plantes nutrícies desapareguin; pot ser suficient que canviïn les condicions microclimàtiques o el tipus de gestió a què són sotmeses. Per exemple, la introducció o l'eliminació d'un element com la pastura, pot fer canviar radicalment les condicions d'un prat i la fauna de papallones que l'acompanya.
  • Una part important de les espècies són sedentàries i es veuen molt afectades pel fenomen de la fragmentació de l'hàbitat. La connexió entre poblacions properes disminueix ràpidament si es creen barreres o desapareix hàbitat favorable, i aquest progressiu isolament comporta, a vegades en poc temps, una elevada freqüència d'extincions locals.
  • Són extraordinàriament sensibles al clima i responen marcadament (amb canvis fenològics, d'abundància i de distribució geogràfica) a fenòmens com l'escalfament global i les variacions en els règims termo i pluviomètric.
  • Juguen un paper fonamental dins de l'ecosistema, tant com a consumidors primaris (herbívors) com per servir de font d'aliment per a molts consumidors secundaris (depredadors i parasitoides). Per tant, tot allò que les afecta ho fa també, de retruc, a molts altres organismes.
  • Finalment, el seu gran valor estètic i la relativa facilitat amb què es poden identificar les ha convertit en un grup molt popular. Són molts els naturalistes que les observen regularment i són capaços de reconèixer les espècies que viuen en les àrees on centren les seves activitats, una cosa del tot impensable en altres grups d'animals invertebrats.

No és estrany, doncs, que des de l'inici de la implantació de les tècniques de monitoratge, les papallones hagin jugat un paper destacat. Ja a mitjan de la dècada dels 70, un grup d'investigadors de l'Institute of Terrestrial Ecology (Anglaterra), liderats per E. Pollard i J.A. Thomas, va desenvolupar una metodologia senzilla per valorar objectivament els canvis d'abundància de les papallones diürnes: el Butterfly Monitoring Scheme. La tècnica es basava en la repetició de censos visuals al llarg de transsectes fixos, i de seguida va guanyar una gran popularitat entre científics i aficionats i va ser adoptada com un mètode estandarditzat per monitorar papallones arreu del país. Posteriorment, molts altres països europeus han incorporat xarxes de seguiment equiparables al BMS anglès (vegeu http://www.bc-europe.eu). A Catalunya, en particular, el BMS s'ha consolidat amb un gran èxit i, en l'actualitat, constitueix el projecte de seguiment de la biodiversitat amb una sèrie temporal més llarga al país.

    Referències recomanades

  • Hanski, I., 1999. Metapopulation Ecology. Oxford University Press, Oxford.
  • Parmesan, C., Ryrholm, N., Stefanescu, C., Hill, J.K., Thomas, C.D., Descimon, H., Huntley, B., Kaila, L., Kullberg, J., Tammaru, T., Tennent, W.J., Thomas, J.A. & Warren, M., 1999. Poleward shifts in geographical ranges of butterfly species associated with regional warming. Nature, 399: 579-583.
  • Pollard, E. & Yates, T.J., 1993. Monitoring butterflies for ecology and conservation. Chapman and Hall, London
  • Stefanescu, C., Peñuelas, J. & Filella, I., 2003. Effects of climatic change on the phenology of butterflies in the northwest Mediterranean Basin. Global Change Biology, 9: 1494-1506.
  • Thomas, J. A., 2005. Monitoring change in the abundance and distribution of insects using butterflies and other indicator groups. Philosophical Transactions of the Royal Society B, 360: 339-357.
  • Van Swaay, C. A. M., Nowicki, P., Settele, J. & Strien, A.J., 2008. Butterfly monitoring in Europe: methods, applications and perspectives. Biodiversity and Conservation, 17: 3455–3469.
Falten 4 mesos per l'inici de la temporada número 25
Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2017
Mapa del web | Política de cookies | Crèdits