Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació


La prestigiosa revista Nature Communications publica un treball en el que ha participat l'investigador Constantí Stefanescu del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Una investigació liderada per Alyssa Woronik i Chris Wheat (del Departament de Zoologia de la Universitat d'Estocolm) en la que ha participat l'investigador Constantí Stefanescu, cap de l'equip de recerca en papallones del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha estat publicada recentment a la revista Nature Communications.

El treball es centra en la papallona de la safranera de l'alfals, Colias crocea, que figura entre les nostres papallones més comunes, i la podem veure en abundància a l'estiu volant per sobre dels camps d'alfals de Catalunya. Aquest planta és la que sovint fan servir les femelles per fer la  posta.

L’estudi es centra en una particularitat que fa molt notable la papallona. Resulta que mentre que els mascles són sempre grocs, un percentatge reduït de les femelles (al voltant d'un 5-10%) presenten una forma diferent i tenen les ales de color blanc. El curiós del cas és que no són totes les femelles sinó només una part. L’estudi ha permès entendre el mecanisme genètic que hi ha al darrera i  ara podem explicar com es genera aquesta forma blanca de les femelles de la safranera de l'alfals.

En general, s’ha observat que la informació genètica que aporta aquesta coloració es troba en un autosoma i no pas en els cromosomes sexuals, i només s'expressa en les femelles. A més a més, s’ha demostrat que durant la metamorfosi de la crisàlide, les femelles que presenten aquest al·lel no sintetitzen els pigments que donen lloc al color groc típic i, en canvi, inverteixen l'energia que estalvien en aquest procés en fabricar més ous i desenvolupar majors reserves de greixos.

Malgrat l’estudi ha permès saber com es genera aquesta forma blanca de les femelles de la safranera de l'alfals, als investigadors els falta saber el motiu que provoca que la forma blanca de les femelles sigui tan escassa a la Natura.

Podeu llegir una ressenya de l'article aquí (en català) i l'article original (en anglés) aquí. 



Vegeu la notícia al web del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2020
Mapa del web | Política de cookies | Crèdits