Metodologia

Transectes i recomptes

La tècnica del BMS parteix de recomptes visuals d'exemplars adults de ropalòcers al llarg d'un itinerari determinat. El transsecte es recorre un cop per setmana, a una velocitat constant, i solament es compten les papallones que estan a una distància de 5 m per davant i als costats de l'observador.

L'àrea de mostreig s'estén dos metres i mig als costats i cinc metres per davant de l'observador.

L'itinerari es divideix en diferents seccions (al voltant de 7-10 seccions), cadascuna corresponent a un hàbitat particular. La majoria dels transsectes del CBMS tenen una longitud de 1,5-2 km. El temps utilitzat per recórrer-lo varia segons l'època de l'any, però sol oscil·lar entre 1-3 h.

Seccions del transecte 29 a Marata, comarca del Vallès Oriental

Els recomptes es duen a terme durant el matí, a qualsevol hora compresa entre les 10-14 h, sempre que les condicions meteorològiques siguin favorables. La nuvolositat s'expressa en forma percentual a partir de les dades de cada secció i la velocitat del vent s'estima al principi i al final de l'itinerari segons l'escala de Beaufort.

En general, els recomptes no es consideren vàlids si el vent supera una força 4 o si la nuvolositat supera un 50% (en aquest últim cas, l'activitat dels ropalòcers disminueix ostensiblement fins i tot sota una alta temperatura ambiental). En darrer terme, la decisió d'incloure o no un mostreig realitzat si les condicions ambientals no són les òptimes, es basa en la comparació amb els resultats obtinguts les setmanes anterior i posterior. Aquesta comparació permet detectar uns valors anormalment baixos (tant d'espècies concretes com de tota la comunitat) en cas que les condicions ambientals no compleixin els mínims necessaris.

Les dades es recullen en fitxes de camp especialment dissenyades, on s'anota per a cada espècie el nombre d'individus vistos per secció. Addicionalment, es poden recollir dades interessants sobre l'ecologia de les espècies (comportament i substrats d'ovoposició, fonts de nèctar dels adults, etc.), sempre que això no dificulti l'activitat principal. La fitxa de camp inclou un apartat d'observacions per anotar aquest tipus d'informació complementària (vegeu les Recomanacions per omplir les fitxes de camp).

Detall d'una fitxa de camp

El període oficial de recollida de dades comprèn 30 setmanes, des de la primera de març fins a l'última de setembre. Hi ha diferents mètodes per estimar les dades de les setmanes en què no ha estat possible recórrer el transsecte (p. ex. a partir d'una simple mitjana aritmètica entre les setmanes anterior i posterior; o bé a partir de metodologies més complexes, com ara models GAM). En tot cas, és molt recomanable no perdre dades de dues o més setmanes consecutives i, al llarg de tota la temporada, no perdre dades de més de 6 setmanes. En algunes localitats, els recomptes s'allarguen als mesos d'octubre i novembre, però aquestes dades addicionals no s'utilitzen en els càlculs estàndard dels índexs anuals d'abundància (vegeu més endavant).

Tot i que la majoria de les papallones es poden identificar a distància sense que calgui capturar-les, poden sorgir problemes d'identificació en grups d'espècies taxonòmicament properes. Són particularment difícils d'identificar alguns licènids i nimfàlids (p. ex.: dels gèneres Melitaea i Argynnis), així com la majoria de les espècies d'hespèrids. La inclusió o no d'aquestes espècies conflictives en els recomptes depèn de l'experiència de cada observador i del grau de coneixement de la fauna de la localitat estudiada. De vegades, els problemes d'identificació solament apareixen entre les femelles de certes espècies i en aquests casos la solució consisteix en restringir els recomptes als exemplars del sexe masculí i deixar a nivell de gènere les femelles (p. ex.: en Gonepteryx rhamni i G. cleopatra, i en Lysandra bellargus, L. coridon i L.hispana).

Finalment, cal indicar que el mètode aporta dades poc precises sobre l'abundància d'espècies marcadament arborícoles (p. ex.: Favonius quercus, Satyrium w-album, Thecla betulae). No obstant això, l'aparició d'aquestes espècies en els recomptes pot estar correlacionada amb els seus nivells poblacionals.

Recollida de variables addicionals

És molt important anotar els impactes ambientals que afecten la ruta de cens, ja que aquesta informació és molt valuosa per poder després interpretar correctament les oscil•lacions poblacionals de les espècies. Entre els impactes d'origen antròpic més habituals en molts dels itineraris del CBMS hi ha l'ús de pesticides i herbicides en zones agrícoles, el dall i la pastura en prats, i la desbrossada i neteja de marges de camins, entre d'altres. Entre els impactes naturals destaquen les grans tempestes amb inundacions, els episodis de nevades, etc. Les observacions dels diferents impactes es poden recollir sistemàticament amb l'ajuda de la fitxa d'impactes.

D'altra banda, des de l'any 2000 es fa una caracterització periòdica de les comunitats vegetals al llarg de les rutes de cens, per documentar els canvis que pugui haver en els hàbitats de les diferents seccions. Aquesta caracterització la duu a terme un botànic, i s'actualitza cada sis anys.

Alguns consells pràctics per fer el transsecte del CBMS

Oficialment, la temporada del CBMS comença l'1 de març i acaba el 26 de setembre, és a dir, inclou un total de 30 setmanes (veure el calendari oficial). Els transectes s'han de fer un cop a la setmana, però no és necessari que sempre es facin el mateix dia de la setmana. Tot i així, sempre és preferible fer els mostratges a començaments de la setmana, per evitar córrer el risc de perdre el mostratge si les condicions meteorològiques es deterioren els darrers dies de la setmana.

És important fer els transsectes amb sol durant els primers mesos de la temporada, quan la temperatura ambiental encara és baixa, perquè sinó les papallones no poden termoregular-se i assolir la temperatura corporal necessària per poder estar actives. L'activitat també disminueix ostensiblement en cas de vent fort i fred. Per tant, procureu escollir dies ben assolellats i amb bonança per fer els transsectes, ja que sinó els comptatges reflectiran unes condicions ambientals desfavorables més que no pas una manca real de papallones. L'hora de començament més recomanable és al voltant de les 12-13 h. Més avançada la temporada, quan les temperatures pugen sensiblement (p. ex. a partir de maig-juny), es pot començar més d'hora. En ple estiu és preferible fer els comptatges a primera hora del matí per evitar situacions de molta calor que també comprometen l'activitat de les papallones.

Complements per al mostreig: caçapapallones, prismàtics, guia de camp i fitxes

És també molt important fer els recorreguts amb un salabret, que us permetrà capturar els exemplars d'identificació dubtosa i examinar-los amb més deteniment abans de deixar-los anar. En cas de què no quedi clar de quina espècie es tracta, es recomana fer una fotografia de l'exemplar i enviar-la al coordinador tècnic del projecte, o bé adjuntar-la en un missatge al fòrum del projecte. En tots dos casos rebreu el suport necessari per poder identificar l'exemplar i aprendre quins són els trets distintius que caldrà tenir en compte en properes ocasions. Uns binocles que permetin enfocar a curta distància també resulten molt útils per a les identificacions, si bé l'ús del salabret i la manipulació dels exemplars és el que assegura un més ràpid aprenentatge.

Quan captureu un exemplar per examinar-lo o bé l'hagueu de seguir lluny del recorregut, deixeu de comptar les papallones. Fixeu-vos en el lloc on deixeu l'itinerari per tornar-hi després i reprendre el comptatge. Recordeu que és molt important mantenir sempre la mateixa distància de comptatge i passar sempre pel mateix indret. Sempre hi ha una certa tendència a comptar fins més lluny quan la densitat de les espècies és baixa (p. ex. quan comencen a emergir les generacions), i reduir-la quan aquestes es fan més abundants. Això és un error greu, perquè d'aquesta manera s'introdueix un biaix en la detectabilitat de les espècies al llarg del seu període de vol. D'altra banda, per facilitar el manteniment d'una distància de comptatge constant es recomana utilitzar límits naturals com a referència (p.ex. els propis marges dels camins, etc.).

Referències recomanades

• Wiemers, M., Chazot, N., Wheat, C. W., Schweiger, O., & Wahlberg, N. (2020). A complete time-calibrated multi-gene phylogeny of the European butterflies. ZooKeys, 938, 97.