Metodologia

Transectes i recomptes

La tècnica del BMS parteix de recomptes visuals d'exemplars adults de ropalòcers al llarg d'un itinerari determinat. El transecte es recorre un cop per setmana, a una velocitat constant, i solament es compten les papallones que estan a una distància de 5 m per davant i als costats de l'observador. L'itinerari es divideix en diferents seccions (al voltant d'unes 10), cadascuna corresponent a un hàbitat particular, i en la major part dels casos té una longitud d'uns 2-4 km. El temps utilitzat per recórrer-lo varia segons l'època de l'any, però sol oscil·lar entre 1-3 h.

Els recomptes es duen a terme durant el matí, a qualsevol hora compresa entre les 10-14 h, sempre que les condicions meteorològiques siguin favorables. La nuvolositat s'expressa en forma percentual a partir de les dades de cada secció i la velocitat del vent s'estima al principi i al final de l'itinerari segons l'escala de Beaufort. En general, els recomptes no es consideren vàlids si el vent supera una força 4 o si la nuvolositat supera un 50% (en aquest últim cas, l'activitat dels ropalòcers disminueix ostensiblement fins i tot sota una alta temperatura ambiental). En darrer terme, la decisió d'incloure o no un mostreig realitzat si les condicions ambientals no són les òptimes, es basa en la comparació amb els resultats obtinguts les setmanes anterior i posterior. Aquesta comparació permet detectar uns valors anormalment baixos (tant d'espècies concretes com de tota la comunitat) en cas que les condicions ambientals no compleixin els mínims necessaris.

Les dades es recullen en fitxes de camp especialment dissenyades, on s'anota per a cada espècie el nombre d'individus vistos per secció. Addicionalment, es poden recollir dades interessants sobre l'ecologia de les espècies (comportament i substrats d'ovoposició, fonts de nèctar dels adults, etc.), sempre que això no dificulti l'activitat principal.

El període oficial de recollida de dades comprèn 30 setmanes, des de la primera de març fins a l'última de setembre. Per a les setmanes en les quals no ha estat possible recórrer el transsecte, les dades s'estimen a partir de les mitjanes aritmètiques de les setmanes anterior i posterior; en principi no es consideren vàlides les dades d'un itinerari si les estimacions s'han fet per a períodes de dues o més setmanes consecutives. En algunes localitats, els recomptes s'allarguen als mesos d'octubre i novembre, però en cap cas aquestes dades addicionals són utilitzades en els càlculs dels índexs anuals d'abundància (vegeu més endavant).

Tot i que la majoria de les papallones pot identificar-se a distància sense que calgui capturar-les, poden sorgir problemes d'identificació en grups d'espècies taxonòmicament properes. Són particularment difícils d'identificar alguns licènids i nimfàlids (p. ex.: dels gèneres Melitaea i Argynnis), així com una gran proporció de les espècies d'hespèrids. La inclusió o no d'aquestes espècies conflictives en els recomptes depèn de l'experiència de cada observador i del grau de coneixement de la fauna de la localitat estudiada. De vegades, els problemes d'identificació solament apareixen entre les femelles de certes espècies i en aquests casos la solució consisteix en restringir els recomptes als exemplars del sexe masculí (p. ex.: en el cas de Gonepteryx spp. i de Polyommatus bellargus, P. coridon i P.hispana).

Finalment, cal indicar que el mètode no aporta dades precises sobre l'abundància d'espècies marcadament arborícoles (p. ex.: Neozephyrus quercus, Satyrium w-album, Apatura ilia). És molt possible, tanmateix, que l'abundància d'aquestes espècies en els recomptes estigui positivament correlacionada amb els seus nivells poblacionals.

---

Índexs d'abundància

Originalment, la metodologia del BMS es dissenyà per estimar quantitativament i de manera senzilla els canvis numèrics en les poblacions de ropalòcers. Amb aquest objectiu, al final de la temporada es calcula per a cada espècie un índex anual d'abundància, el qual es basa en la suma dels recomptes setmanals i que permet la comparació de les fluctuacions poblacionals entre dos anys successius. L'índex anual és una mesura relativa i, com a tal, no proporciona una estimació de la magnitud poblacional absoluta d'una espècie en una localitat. Això no obstant, tots dos paràmetres estan positivament correlacionats i, per tant, pot considerar-se que l'índex anual reflecteix d'una manera fidedigna la dinàmica poblacional d'una espècie.

Quan la fenologia és suficientment clara com per detectar generacions discretes, els índexs anuals d'abundància es poden calcular per separat per a cada generació. En el Regne Unit, per exemple, així es fa en les espècies bivoltines, en les quals, a més, s'utilitza únicament l'índex de la segona generació per analitzar oscil·lacions poblacionals. Això és causat pel fet que la segona generació és normalment la més abundant i la que proporciona uns recomptes més fiables. En espècies que hibernen com a imago (p. ex.: Gonepteryx spp., Libythea celtis, Inachis io, Aglais urticae, Polygonia c-album, etc.) també hi ha la possibilitat de calcular per separat un índex anual dels exemplars nascuts l'any anterior i un índex anual per a les noves generacions de la temporada. Aquesta subdivisió de l'índex pot ésser útil per analitzar l'èxit de la hibernació, i relacionar-lo amb diferents variables ambientals.

A Catalunya, la fenologia de moltes papallones és força més complexa que al Regne Unit o Holanda, sobretot pel fet que les restriccions climàtiques són menys accentuades. Si bé hi ha un nombre important d'espècies univoltines, moltes d'altres mostren una estratègia més flexible i presenten dues o més generacions anuals. Existeix, a més a més, una certa variabilitat segons les condicions meteorològiques de la temporada i són freqüents les espècies bivoltines amb una tercera generació parcial, així com les polivoltines amb un nombre variable de generacions. El resultat és que en molts casos les generacions es van succeint ininterrompudament mentre el bon temps ho permeti, essent de vegades impossible distingir els successius màxims poblacionals. Per aquest motiu, en el CBMS es calcula un únic índex anual d'abundància que, d'altra banda, reflecteix l'èxit de l'espècie al llarg de tot el període de vol comprès dins de les 30 setmanes oficials de la temporada. No es descarta, tanmateix, que en el futur es reconsideri aquest aspecte i que es calculi un índex anual per a la primera generació (que gairebé sempre queda ben delimitada en el temps) i un altre per a les generacions posteriors.

A part de l'índex anterior, puix que els itineraris incorporen dades de diverses seccions, és possible calcular també un índex anual d'abundància per espècie i secció. Aquest índex és útil per avaluar les preferències ambientals d'una espècie, així com els canvis d'abundància i de distribució que pot experimentar una població a causa de la modificació dels hàbitats (ja sigui com a resultat d'una gestió activa o per un procés natural i espontani).

---

Estimació de les fluctuacions poblacionals

La xarxa del BMS recull dades relatives a un nombre elevat d'estacions i, per tant, cal disposar d'un mètode que permeti el tractament simultani de tota aquesta informació. Amb aquesta finalitat es calcula un índex anual global, que agrupa les dades de totes les estacions i que és útil per analitzar els canvis poblacionals que una espècie experimenta a tot el territori.

Aquest índex es calcula segons el mètode de l'estimació de les raons anuals (Cochran, 1963), i per a això s'utilitzen els índexs anuals d'abundància de totes les estacions que han aportat dades durant parelles d'anys successius. En una primera fase del British BMS, les raons anuals es calculaven dividint la suma dels índexs de l'any 2 per la suma dels índexs de l'any 1, i aquestes raons s'anaven multiplicant de forma encadenada per un valor arbitrari de 100 fixat per a l'any de l'inici del projecte. Posteriorment, Moss & Pollard (1993) comprovaren que una transformació logarítmica dels índexs anuals minimitza l'efecte distorsionador que poden tenir els valors d'una població concreta amb una magnitud molt superior a la resta de les localitats. Les fórmules utilitzades per aquests autors són les que s'han adoptat en el CBMS, on també s'ha assignat un valor arbitrari de 100 als índexs globals del 1994, és a dir, el primer any de funcionament del projecte.

---

Informatització de les dades

Durant el període 1994-2002, als diferents itineraris del CBMS s'han comptat més d’un milió de papallones. Evidentment, aquest volum d'informació només es pot gestionar de manera eficaç amb l'ajut d'un programa informàtic adaptat a les necessitats del projecte. Durant el 1999, des del Departament de Medi Ambient, es va dissenyar un programa de gestió de bases de dades, d'ús relativament senzill, que permet enmagatzemar i analitzar les dades generades per el projecte.

---

Recollida de variables addicionals

Des de l’any 2000, s’han dut a terme un seguit d’actuacions destinades a millorar l’explotació de les dades aportades pel CBMS. Aquestes actuacions han consistit en la recollida d’informació diversa relativa als itineraris, que s’ha anat incorporant a la base de dades Cbms. En gran part, això ha estat possible gràcies al desenvolupament del Projecte Final del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica: “Aplicació dels SIG al monitoratge ambiental. SIG aplicat a la xarxa del Pla de Seguiment de Ropalòcers” (Páramo, 2002), fruit de la col·laboració del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya

---

Alguns consells pràctics per fer el transecte del BMS

Oficialment, el BMS es comença l'1 de març i s'acaba el 26 de setembre, és a dir, inclou un total de 30 setmanes (veure el calendari oficial). Els transectes s'han de fer un cop a la setmana, però no és necessari que sempre es facin el mateix dia de la setmana. Aquest any, el dia 1 de març cau en dissabte, per la qual cosa les setmanes del BMS comencen dissabte: la setmana 1 va del dissabte 1 de març al divendres 7, la 2 del dissabte 8 al divendres 14, etc. Sempre és preferible fer els mostratges a començaments de la setmana (aquest any, p. ex., el dissabte, diumenge o dilluns). D'aquesta manera s'evita córrer el risc de perdre el mostratge si les condicions meteorològiques no són les adequades els darrers dies de la setmana.

És important fer els transectes amb sol durant els primers mesos, perquè la temperatura ambiental pot ser fàcilment inferior als 20ºC i les papallones necessiten escalfar-se directament amb el sol. Quan hi ha núvols, la seva activitat pràcticament disminueix fins a zero. També disminueix ostensiblement en cas de vent fort i fred. Per tant, procureu escollir dies ben assolellats per fer els transectes, ja que si no els comptatges reflectiran unes condicions ambientals desfavorables més que no pas una manca real de papallones. L'hora de començament més recomanable és al voltant de les 12-13 h. Més endavant, quan les temperatures pugen sensiblement (al maig-juny), es pot començar més d'hora. En ple estiu, als ambients més àrids, es pot començar fins i tot a les 9 h

És també molt important fer els recorreguts amb un salabret, que us permetrà capturar els exemplars d'identificació dubtosa i examinar-los amb més deteniment abans de deixar-los anar. En cas de què no quedi clar de quina espècie es tracta, hauríeu de matar-los (apretant el tòrax lleugerament amb els dits uns pocs segons) i guardar-los en un sobret de paper, tot indicant la secció d'on provenen i el dia de captura. Evidentment, n'hi ha prou amb una mostra d'un exemplar per espècie dubtosa. Penseu que les poblacions de la gran majoria de les espècies estan composades per milers d'individus, per la qual cosa l'impacte produït en sacrificar un o dos exemplars és nul. En tot cas, no dubteu en contactar amb el coordinador del projecte sempre que tingueu algun dubte.

Quan captureu un exemplar per examinar-lo i l'hagueu de seguir lluny del recorregut, deixeu de comptar les papallones. Fixeu-vos en el lloc on deixeu l'itinerari per tornar-hi després i reprendre el comptatge. Recordeu que és molt important mantenir sempre la mateixa distància de comptatge i passar sempre pel mateix indret. Sempre hi ha una certa tendència a comptar fins més lluny quan la densitat de les espècies és baixa (p. ex. quan comencen a emergir les generacions), i reduir-la quan aquestes es fan més abundants. Evidentment això és un error greu, perquè d'aquesta manera es distorsionen les abundàncies reals al llarg del període de vol de les espècies. D'altra banda, és sempre preferible utilitzar límits naturals per definir la banda de mostratge, més que no pas imposar-se sempre una distància de 5 m a totes les seccions (p.ex. els propis marges dels camins, etc.).

L'escala de vent que fem servir és la de Beaufort, que va del zero al 12. Els itineraris cal fer-los sempre amb valors compresos entre 0-4 (a partir de 5/6 el vent és excessiu per permetre l'activitat normal de les papallones). A nivell orientatiu, els valors de l'escala es poden identificar per: