Boscos caducifolis

Comunitat vegetal boscosa que se situa a una alçada relativa d’entre 500 i 1600 m, encara que apareix més avall si no es troba sotmès a l’estrès hídric mediterrani. La transpiració cuticular és elevada i el requeriment de disponibilitat hídrica important. Les comunitats més típiques són les diferents rouredes (dominades per espècies del gènere Quercus), però també hi ha fagedes, castanyedes, tremoledes, bedollars, boscos mixtos amb pi roig. S’hi inclouen les plantacions de plàtans o d’altres arbres perennifolis.

El bosc caducifoli presenta una diversitat d’espècies relativament pobre, i poques que en siguin especialistes. Al trobar-se a punts del territori molt diferents engloba comunitats de ropalòcers diverses. S’hi troben sovint espècies com el damer de bosc (Melitaea nevadensis) o l’aurora (Anthocharis cardamines).

La següent figura presenta aquelles papallones que, dins la xarxa del CBMS, apareixen en aquest hàbitat, ordenades segons un ordre decreixent de preferència. La pestanya Destacades indica aquelles espècies que superen en un 5% respecte la seva distribució de densitats la preferència per aquest hàbitat concret. A la pestanya Llista d'espècies apareix la taula amb els percentatges de les densitats de cada espècie en relació a aquest hàbitat, amb la llista del total de les espècies que han aparegut. A Itineraris apareix, en ordre decreixent, el percentatge de cobertura de l'hàbitat per cadascun dels itineraris de la xarxa, amb el nombre de visites de caracterització botànica a la columna Anys. A la pestanya Comunitats s'indica quins són els codis CORINE i noms de les comunitats vegetals identificades als itineraris que han estat incloses dins aquesta categoria d'hàbitat. En aquesta taula també apareix l'àrea (en m²) que ocupa cadascuna de les comunitats vegetals en el conjunt de la xarxa.

• Destacades (67)
• Espècies (145)
• Itineraris (113)
• Comunitats CORINE (23)

Il·lustracions de Richard Lewington extretes de l'obra Tolman & Lewington (1997) Butterflies of Britain and Europe, traduïda i publicada en castellà per Lynx Edicions.

Referències

• Bueno, D., Ballesteros, E., Masalles, R.M., Martí, E., 2013. Atles dels Ecosistemes dels Països Catalans. Història Natural dels Països Catalans v.13. Enciclopèdia Catalana