Griseta de vellut (Polyommatus fulgens)

Endemisme ibèric amb marcat dimorfisme sexual. Mascle blau platejat amb una àmplia àrea basal i discal marronosa d’aspecte vellutat, fàcilment distingible de la griseta mediterrània, Lysandra hispana, especialment pel disseny molt diferent del revers de les ales. La femella és marró, semblant a la de la blaveta de ratlla blanca, P. damon, encara que menys fosca i sovint sense la ratlla blanca al centre del revers de l’ala posterior o, si hi és present, menys marcadament. El revers mostra els punts dels espais E2, E3 i E4 alineats, com a la marroneta de vellut, P. ripartii, però a diferència d’aquesta té les fímbries menys fosques. Es troba força estesa pel Prepirineu i muntanyes de la Catalunya central, arribant de forma molt escassa a Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, i penetrant per la Serralada Litoral entre les províncies de Barcelona i Tarragona. Viu entre els 400 i els 1.400 m d’altitud, amb un gruix d’observacions entre els 600 i els 800 m.

Univoltina, en vol entre juny i començaments de setembre. Hiberna com a eruga de segon o tercer estadi.

Referències a la revista Cynthia

• Cynthia 7, pàgina 1 Polyommatus fulgens

Fenologia

La corba de vol es calcula com una abundància relativa al llarg de la temporada BMS, a partir de les dades d’estacions que comparteixen una regió climàtica comuna. Al gràfic es mostra la fenologia diferenciada per a les regions climàtiques en què s'ha pogut calcular. Per a més informació del mètode de càlcul consulteu l'apartat Anàlisi de les dades

Aquesta espècie no té dades suficients per estimar-ne una corba de vol a cap de les regions climàtiques definides pel CBMS. Per a més informació visitar l’apartat anàlisi de dades.

Preferències d'hàbitat

La preferència d'una espècie per un hàbitat es visualitza en un primer gràfic que mostra, en forma percentual, la densitat anual mitjana (exemplars en 100 m) que presenta l'espècie en aquell hàbitat en comparació amb les densitats que presenta a la resta dels hàbitats. Per a més informació visitar l’apartat anàlisi de dades.

Distribució altitudinal

Les barres representen l'abundància mitjana (mitjana anual del nombre d'exemplars en 100m) de l'espècie en rangs altitudinals de 200 m. Les línies representen el rang d'abundància (mínim-màxim). Passant per damunt el gràfic s'obté informació sobre els valors exactes d'abundància així com de mida de la mostra (nombre d'itineraris) amb què s'ha calculat la densitat mitjana en cada rang altitudinal.

Tendència poblacional

El gràfic mostra la tendència temporal en l'abundància a nivell regional i en el conjunt de la xarxa CBMS. Podeu clicar a la caixeta de sota per canviar la tendència regional. Per més detalls sobre com s’ha calculat aquest índex vegeu l'apartat anàlisi de les dades.

Mapes d'abundàncies i tendències

El mapa d’abundàncies mostra la mitjana dels índexs anuals per als diferents transsectes del CBMS al llarg de tota la sèrie de dades. Clicant sobre els punts d’aquest mapa podeu accedir a les fitxes d’itinerari. El mapa de tendències mostra la tendència de l’espècie en cadascun dels itineraris. Clicant damunt els punts d’aquest mapa accedireu a la fitxa de l’espècie x itinerari. La taula agrupa les dades d’abundàncies i tendències i en permet l’ordenació. Si cliqueu a la casella de tendència de qualsevol dels itineraris, entrareu a l’apartat Resultats d'espècie per itinerari.

• Abundàncies
• Tendències
• Itineraris (22)