Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web.
Considerem que, si continua navegant, n'accepta el seu ús. Obtenir més informació


Anàlisi de les dades

Índexs d'abundància

Originalment, la metodologia del BMS es dissenyà per estimar quantitativament i de manera senzilla els canvis numèrics en les poblacions de ropalòcers. Amb aquest objectiu, al final de la temporada es calcula per a cada espècie i estació del CBMS un índex anual d'abundància, el qual originalment es basava en la suma dels recomptes setmanals, incloses les dades estimades per a les setmanes perdudes. En els darrers anys s'han desenvolupat mètodes més complexos per estimar l'índex anual en cada localitat mostrejada, sobretot a partir de l'aplicació de models GAM. És previst aplicar properament aquesta metodologia en el cas del CBMS.

L'índex anual d'abundància permet analitzar les fluctuacions poblacionals d'una espècie al llarg del temps. És una mesura relativa i, com a tal, no proporciona una estimació de la magnitud poblacional absoluta. Això no obstant, s'ha comprovat que en la majoria de casos es correlaciona fortament amb la mida de la població i, per tant, es pot considerar que reflecteix fidelment la dinàmica poblacional d'una espècie.

Tendències poblacionals de dues espècies de satirins a l'itinerari del Cortalet, PN Aiguamolls de l'Empordà. La saltabardisses europea, Pyronia tithonus, va patir una forta davallada la segona meitat de la dècada dels 2000, que ha acabat comportant l'extinció de la població local. Contràriament, la bruixa, Brintesia circe, va colonitzar la zona l'any 2004, i en els darrers anys ha estat capaç d'establir una població creixent. En ambdós casos, les tendències semblen ser una resposta als factors climàtics, ja que els hàbitats on es presenten les dues espècies han romàs bàsicament inalterats en aquest transsecte.

Quan la fenologia és suficientment clara com per detectar generacions discretes, els índexs anuals d'abundància es poden calcular per separat per a cada generació. En el Regne Unit, per exemple, així es fa en les espècies bivoltines, en les quals, a més, s'utilitza únicament l'índex de la segona generació, generalment la més abundant, per analitzar oscil·lacions poblacionals. A Catalunya, la fenologia de moltes papallones és força més complexa que al nord d'Europa, perquè el clima més benigne permet allargar el període d'activitat i afegir generacions addicionals al llarg de la temporada. Si bé hi ha un nombre important d'espècies invariablement univoltines (amb una sola generació anual), moltes altres mostren una estratègia més flexible i presenten dues o més generacions anuals.

Existeix, a més a més, una certa variabilitat segons les condicions meteorològiques de la temporada i són freqüents les espècies bivoltines amb una tercera generació parcial, així com les polivoltines amb un nombre variable de generacions. El resultat és que en molts casos les generacions es van succeint ininterrompudament mentre el bon temps ho permet, essent generalment impossible distingir entre generacions discretes.

Per aquest motiu, en el CBMS es calcula un únic índex anual d'abundància que, d'altra banda, reflecteix l'èxit de l'espècie al llarg de tot el període de vol comprès dins de les 30 setmanes oficials de la temporada. No es descarta, tanmateix, que en el futur es reconsideri aquest aspecte i que es calculi un índex anual per a la primera generació (que gairebé sempre queda ben delimitada en el temps) i un altre per a les generacions posteriors.

Així mateix, en les espècies que hibernen com a imago (Gonepteryx spp., Libythea celtis, Inachis io, Aglais urticae, Polygonia c-album, Nymphalis antiopa i N. polychloros) hi ha la possibilitat de calcular per separat un índex anual dels exemplars nascuts l'any anterior (els primers que es detecten cada temporada) i un índex anual per a les noves generacions de la temporada. Aquesta distinció pot ser útil, per exemple, per analitzar l'èxit de la hibernació, i relacionar-lo amb diferents variables ambientals.

Comptatges del paó de dia, Inachis io, a l'itinerari de Marata, Vallès Oriental, pel període 1997-2015. Els primers exemplars que es detecten al març-abril corresponen als exemplars hivernants, nascuts la temporada anterior. És molt clara l'emergència d'una primera generació anual, al maig-juny, i l'existència d'una segona generació parcial al juliol-agost. En aquest cas, es pot calcular un índex anual per als exemplars hivernants i un altre per a les noves generacions de la temporada, i analitzar com les condicions meteorològiques afecten l'èxit reproductiu i/o de la hivernada.

L'índex anual d'abundància reflecteix l'abundància d'una espècie en el conjunt de la zona censada. Ara bé, com que els itineraris incorporen dades de diverses seccions, es pot calcular també un índex anual d'abundància anual per secció. Aquest índex és útil per avaluar les preferències ambientals d'una espècie, així com els canvis d'abundància i de distribució que pot experimentar una població a causa de la modificació dels hàbitats (ja sigui com a resultat d'una gestió activa o per un procés natural i espontani).


Estimació de les tendències poblacionals

La xarxa del BMS recull dades relatives a un nombre elevat d'estacions i, per tant, cal disposar d'un mètode que permeti el tractament simultani de tota aquesta informació. Amb aquesta finalitat es calcula un índex anual regional, que agrupa les dades de totes les estacions i que s'utilitza per conèixer la tendència d'una espècie al llarg del temps en el conjunt del territori.

Per calcular l'índex anual regional i la seva tendència temporal s'utilitza el programari lliure TRIM (TRends and Indices for Monitoring data). Aquest programa ha estat adoptat com a estàndard en l'anàlisi de les dades de programes de seguiment de molts altres tàxons arreu d'Europa. En el cas del CBMS, per calcular les tendències regionals s'utilitza el "time-effects model" com a model prioritari. Només en el cas que el model no convergeixi, s'utilitza un model lineal més simple. En els gràfics de tendències, el primer any d’aparició de l’espècie apareix sempre amb un valor arbitrari de 1, i els anys posteriors amb el valor que correspon al canvi relatiu a la unitat (vegeu figura). El programa TRIM classifica la tendència final per tot el període en les categories de Increment fort, Increment moderat, Estable, Regressió moderada i Regressió forta, Incerta, que són les que apareixen indicades a les fitxes individuals de cada espècie (vegeu apartat de Resultats per espècie).

A dia d'avui, es disposa de càlculs de tendències poblacionals per a un total de 107 espècies que compleixen uns certs requeriments (aparèixer en un mínim de 10 estacions, presentar poblacions prou denses, poder-se identificar amb fiabilitat).

Per altra banda, per a totes les espècies trobades a la xarxa CBMS, també es fa un càlcul de la tendència de l’espècie a nivell d’itinerari. Aquesta tendència es calcula a partir d'una regressió lineal entre el logaritme de l’índex anual més 1 (log IA + 1) i els anys de mostreig en aquella estació. Tot i així, només es presenten les dades corresponents a sèries temporals de 8 o més anys durant els quals l'espècie ha aparegut com a mínim 4 anys seguits. En cas contrari, l'espècie apareix com a "No avaluada". Els gràfics de tendències inclouen sèries temporals no actuals quan una estació ja fa temps que no és activa. En tals casos, la tendència fa referència al període de mostreig disponible per a l'espècie en aquella estació, sense indicar en quin estat es troba l’espècie actualment.

Un exemple de les tendències poblacionals de tres espècies del gènere Pyronia al conjunt de Catalunya. La saltabardisses cintada, P. bathseba, es manté estable, mentre que la saltabardisses de solell, P. cecilia, i la saltabardisses europea, P. tithonus, han mostrat una regressió moderada i significativa en el període d'estudi.


Preferències d'hàbitat i indicadors d'hàbitat

El CBMS permet calcular quines són les preferències d’hàbitat de les papallones més comunes, ja que els comptatges distingeixen entre seccions que es corresponen amb unitats paisatgístiques diferenciades. Aquesta informació és essencial per després calcular indicadors d’hàbitat i detectar problemàtiques que afectin el conjunt de la biodiversitat en determinats tipus d’ambients.

Tres espècies comunes als ambients forestals, amb diferents graus d’especialització. L'atalanta, Vanessa atalanta, és una espècie comuna en diferents tipus de bosc però també en una gran diversitat d’altres ambients; la bruna boscana, Pararge aegeria, és una especialista de boscos de característiques molt diverses; la nimfa boscana, Limenitis camilla, és una especialista estricta de boscos de caducifolis.

La informació sobre la preferència d'hàbitat de les espècies es pot utilitzar per desenvolupar indicadors d'hàbitat, que combinen les dades poblacionals d’un grup d’espècies característiques per conèixer el comportament de la biodiversitat en relació amb un cert ambient. Alguns dels indicadors d'hàbitat que es generen amb les dades del CBMS i BMSAnd són l'indicador europeu de papallones de prats, l'indicador dels efectes del tancament forestal i l'indicador d'hàbitats del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.


    Referències recomanades

  • Herrando, S., Brotons, L., Anton, M., Páramo, F., Villero, D., Titeux, N., Quesada, J. & Stefanescu, C., 2015. Assessing impacts of land abandonment on Mediterranean biodiversity using indicators based on bird and butterfly monitoring data. Environmental Conservation. DOI: 10.1017/S037689215000260.
  • Schmucki, R., Pe'er, G., Roy, D.B., Stefanescu, C., Van Swaay, C.A.M., Oliver, T.H., Kuussaari, M., Van Strien, A., Ries, L., Settele, J., Musche, M., Carnicer, J., Schweiger, O., Brereton, T., Harpke, A., Heliölä, J., Kühn, E. & Julliard, R., 2015. Regionally informed abundance index for supporting integrative analyses across butterfly monitoring schemes. Journal of Applied Ecology. DOI: 10.1111/1365-2664.12561
  • Stefanescu, C., Peñuelas, J. & Filella, I., 2006. Les papallones com a bioindicadores dels hàbitats a Catalunya: l’exemple dels prats de dall i les pastures del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 73: 139-162.
  • Stefanescu, C., Torre, I, Jubany, J. & Páramo, F. 2011. Recent trends in butterfly populations from north-east Spain and Andorra in the light of habitat and climate change. Journal of Insect Conservation, 15: 83-93.
Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2017
Mapa del web | Política de cookies | Crèdits